Amb la Mostra de teatre Reclam, sota l’impuls de la Universitat Jaume I, assistim a la major eclosió d’arts escèniques que podem trobar a les nostres comarques, ho és en quantitat i en qualitat, que és la seua fortalesa. Tot un mes de teatre. Enguany arribem a la vint-i-setena edició i participen les poblacions d’Almassora, Benicarló, Benicàssim, Betxí, Borriana, Castelló de la Plana, Orpesa, Vilafranca, Vila-real i Vinaròs. A més dels ajuntaments de les poblacions esmentades, també participen la Diputació de Castelló, la Fundació Caixa Castelló, la Generalitat Valenciana a través de l’Institut Valencià de Cultura, i l’Inaem a través del programa Danza a Escena de la Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de titularitat pública.
Si des de la Mostra actual fem una mirada en la cortina de temps, traspua una sensació de vertigen i venen imatges i imatges d’espectacles i de la gent que al llarg dels anys ha fet possible la puntual trobada amb aquest noble i màgic art que és el teatre. No hauria estat possible haver arribat fins ací, sense el costat que li han fet al Reclam les persones que s’han encarregat de dirigir l’activitat cultural a la Universitat des dels diferents equips de govern, sense les persones que també han fet seu el projecte als ajuntaments i a la Diputació Provincial, independentment del color polític del moment, totes han vist en el Reclam un espai comú d’enriquiment cultural, i sense oblidar-nos tampoc de la gent que a peu d’obra s’encarrega cada dia de la gestió cultural.
Iniciem així un cicle dedicat a les arts escèniques per a no deixar de somiar, tot i viure temps de perillosos abismes, mai hem de perdre l’optimisme perquè la cultura és essencial per a entendre el món contemporani. Només les arts són una ferramenta efectiva contra la intoxicació in formativa i ideologica que patim, on sembla ser que amb molta facilitat s’obrin pas discursos dominats pel poder de les armes, poder que sovint s’imposa al de l’ètica.
El Reclam és un treball en xarxa, tant en la gestió com en la part artística i com a servei públic cultural, té el deure de posar en qüestió moltes coses de les que afectenla societat que ens envolta. Amb la programació hem de ser capaços de despertar la imaginació, d’incomodar, de generar reflexió, curiositat i capacitat crítica.
La programació que trobareu és variada i rica en el foment de llenguatges integradors, toca molts estils, una programació que trenca barreres d’edat i estètiques. Hem de reivindicar l’aspecte alliberador i de catarsi de les arts escèniques, des de la crítica no sols al poder, sinó també a nosaltres mateixos, fins al punt de fer-nos pessigolles allà on les nostres conviccions les creiem més intocables.
Una Ilíada, interpretada per Eduard Farelo, i Antígona, de la companyia Ferroviaria, seran els dos espectacles inaugurals, l’un a Castelló i l’altre a Vila-real el 2 de novembre, i pel que fa a la cloenda, els espectacles que tancaran la Mostra seran Celebraré mi muerte, de Teatro del Barrio a Vinaròs, i Ovvio, de Koletiv Lapso Cirk,a Benicàssim l’1 de desembre. Enmig d’aquestes dues dates tindrem un recorregut estimulant pel camí de les arts escèniques on fluirà el diàleg entre artistes i públic sobre temes que ens preocupen i inquieten, com la memòria històrica, reflexions a traves de peces de teatre documental, el teatre de gènere i de temàtica feminista, la dansa que també ha irromput amb força a la programació, el teatre de text en els seues versions més contemporànies, i la música també comptarà amb el seu espai. Així mateix, cal destacar una notable presencia dels espectacles per a tots els públics o el que podem anomenar el Reclam per a tota la família. Tota la programació actualitzada i detallada es pot consultar a la pàgina web http://www.reclam.uji.es.
A més a més, el dia 10 de novembre, al Teatre del Raval, farem una festa espectacle en record de Carles Pons, gran promotor del teatre en l’educació, motiu pel qual l’Aula de Teatre i Dansa de l’UJI porta el seu nom com a reconeixement del seu llegat. Com que enguany a finals de març va fer vint anys de la seua sobtada mort, des de la Universitat s’ha dedicant a la seua figura i obra els treballs de final de curs de les aules i ara, en el marc del Reclam, la festa espectacle Carles Pons, 20 anys.
En resum, el Reclam és un calaix d’experiències i emocions artístiques per a ser viscudes en directe amb una programació equilibrada entre els diferents llenguatges i disciplines de les arts escèniques i un cant a l’optimisme en aquest calamitós món que ens toca viure debatent-nos entre la realitat i el desig. Món globalitzat que siga com siga hem de fer més sostenible amb el nostre treball diari i amb les nostres professions. Segurament, en uns anys com ja ha passat amb anterioritat, moltes de les professions que avui coneixem deixaran d’existir i algunes de les quals avui ni ens podem imaginar que han d’existir, estaran en ple apogeu, però el teatre existirà sempre, perquè és com els somnis, fràgil, fet de somnis i emocions, i els somnis i les emocions, des de la sua fragilitat aparent, són el motor que ens ha de portar lluny.
*Coordinador de la mostra Reclam
