La gran majoria de països europeus tenim la sort de disposar d’un patrimoni històric molt ric que es conjuga amb el nostre patrimoni públic per omplir pobles i ciutats d’edificis valuosos, tant per la tradició que contenen com per l’ús que els ciutadans en poden fer.
Per això se’m trenca l’ànima en veure l’estat en el qual ha quedat el complex de la piscina de Santa Quitèria. M’esgarrife quan els tècnics municipals ens diuen que recuperar-lo ens costaria a tots els almassorins vora 970.000 euros. Fa pena comprovar com una instal•lació situada en un indret privilegiat, i tan estimat pels veïns, s’ha abandonat alhora que es deixaven perdre tots els diners invertits per crear-lo.
Esta mateixa setmana hem signat un conveni amb l’UJI per tal de posar en valor el nostre patrimoni natural, cultural i històric. Conèixer el passat es bàsic per construir un futur sòlid i no repetir les errades del passat. Tot xarrant amb el rector vam poder comprovar la gran admiració que alguns indrets d’Almassora desperten en la gent de fora.
Hi va haver un temps en el qual alguns es van creure que érem milionaris, que el patrimoni públic era intercanviable per noves construccions lluentes i que qualsevol cosa tenia un preu. El preu és el que estem pagant ara. A canvi dels seus excessos hem hagut de renunciar a molts serveis públics i a drets socials. Tant de bo l’experiència ens servisca per aprendre de les errades i adonar-nos que no hi ha riquesa més gran que aquella que es comparteix. H
*Alcaldessa d’Almassora
