En aquestes últimes setmanes hem assistit a una lluita entre la Conselleria de Medi Ambient i ECOEMBES per veure quin es el millor sistema per reduir la quantitat d’envasos que arriben als abocadors. Sembla que, segons Medi Ambient, no hem avançat gens en aquest camp: de 7 milions d’envasos d’aigua, refrescos, cerveses que produïm sols 2 entren al circuit de reciclatge. Açò provoca problemes molt greus com el que tenim a la planta de Reciplasa ja que, una vegada l’abocador ple, s’han de traslladar els residus a les plantes veïnes de Cervera i Algímia i el cost es dispara. I no podem excusar-nos en que els anteriors gestors ho han fet malament.
És el moment de ser valents i de començar un camí que fins ara, per interessos particulars, estava bloquejat. La proposta de la Conselleria de Medi Ambient sobre el Sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) és una línia de futur. I si uns altres països han sigut capaços de portar-ho endavant amb resultats positius, per què no ha de funcionar en el nostre?
El País Valencià necessita entrar en el futur i això només ho farem aplicant polítiques de protecció del medi ambient que, a més a més, són fonamentals per al nostre sector turístic. Cal que caminem cap a la política de “residus 0” perquè també suposa un estalvi per a les economies municipals. Sabem que els fems suposen el major percentatge del pressupost d’un ajuntament. Així que, si no és per amor, que siga per economia.
Pel medi ambient, per l’estalvi i per la neteja dels nostres carrers i places, sí a la SDDR. H
*Portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló
