Concloem avui la presentació dels sants missioners de la nostra diòcesi recordant la figura de Sant Francesc Gil de Federich. Nascut a Tortosa en 1702, va ser batejat en la catedral el mateix dia del seu naixement. Segons el testimoniatge del seu germà, ja des de xiquet donava mostres d’una vivència profunda de la fe en l’oració i en la pràctica dels sagraments. És ací a Tortosa on coneix als dominics i on sent la crida del Senyor a seguir-lo en la vida religiosa.
En 1718 ingressa en el convent dominic de Santa Caterina de Barcelona. Allí fa el noviciat i un any després la professió religiosa. Estudia teologia en el col·legi de sant Domènec d’Oriola. Rebuda l’ordenació sacerdotal en 1727, és nomenat mestre d’estudiants de l’Estudi General que l’orde tenia a Barcelona. Durant aquest període ingressa en l’Acadèmia Literària de Bones Lletres de Barcelona, el que confirma el seu prestigi intel·lectual. No obstant, ell sentia un impuls missioner, el que el va portar a donar el seu nom als superiors de l’orde per a les missions de l’Extrem Orient.
En 1730 arriba a Filipines, on l’orde dominicana estava sòlidament establida, però es va oferir per a les missions del Vietnam. Durant els primers anys de la seua estada va poder anunciar l’Evangeli amb certa llibertat. En 1737 és capturat amb altres cristians. Va aconseguir que aquests foren alliberats, però ell va romandre a la presó els vuit anys que li quedaven de vida.
El seu treball des de la presó va donar molts fruits de vida cristiana. Allí reconciliava els pecadors amb Déu, batejava i administrava els sagraments, i sempre va fer el que predicava. Va ser decapitat el 22 de gener de 1745. El dia anterior va escriure: «Demà, festa de Sant Vicent, és el dia destinat per a la meua degollació per la fe catòlica i per la qual moro de bona gana». Que el testimoniatge dels missioners màrtirs ens ajudi a valorar més la nostra fe.
*Bisbe de Tortosa
