Cada any en començar la Quaresma, la litúrgia de l’Església ens presenta l’episodi de les temptacions que el Senyor va patir i va vèncer durant la seua estada al desert, on va ser conduït per l’Esperit abans de començar el seu ministeri públic en Galilea. Podem imaginar que va ser un temps que Jesús va dedicar trobar-se amb el Pare fins al punt d’oblidar-se totalment de si mateix, dejunant durant quaranta dies. Per això aquest text evangèlic, escoltat al principi de la Quaresma, és en primer lloc una crida a aprofundir en el sentit del dejuni que l’Església ens convida a intensificar en aquest temps litúrgic: estem sotmesos a un ritme de vida que ens porta a estar tan pendents de nosaltres mateixos i dels nostres desitjos, que fàcilment ens oblidem de Déu. Seguint l’exemple del Senyor en el desert, la Quaresma és una exhortació a canviar aquesta orientació que la cultura actual imprimeix en la nostra vida.
En aquest moment crucial de la vida del Senyor, descobrim que es troba davant uns interrogants de la resposta als quals depèn l’orientació que donarà a tot el seu camí posterior: ¿Què ha vingut a portar al nostre món? ¿Consisteix la seua missió a satisfer les necessitats materials immediates de la humanitat, apartant a Déu de l’horitzó de la vida dels homes com quelcom que en el fons és il·lusori, o a portar precisament a aquest Déu com a fonament d’una humanitat veritablement nova? ¿Com ho ha de fer? ¿Ha de confiar en la glòria que li donaria el poder del món o en la fama que li proporcionaria una manifestació de la seua divinitat com esperaven els israelites del seu temps? El fet que Jesús vencés en les temptacions ens indica que davant el dilema entre fidelitat i èxit, va triar el camí de la fidelitat, tant en el referent al contingut de la seua missió, com en la manera de realitzar-la, renunciant a assegurar-se l’èxit per mitjà del poder i de la glòria del món.
*Bisbe de Tortosa
