Un any més i com és habitual en l’últim decenni, el moviment sindical internacional encarem el pròxim 7 d’octubre una cita de cabdal importància per al present i futur de les persones, de les treballadores i dels treballadors d’arreu del món, que commemora i reivindica el Dia Internacional pel Treball Decent.
Un treball decent, que en alguna ocasió m’hauran llegit o oït dir, que abans de l’entrada d’aquesta crisi devastadora als països mal anomenats del primer món semblava que reivindicàvem per a altres gents, gents que vivien, patien i morien a altres àrees geogràfiques en els seus llocs de treball i a canvi de salaris de misèria i condicions inhumanes. Doncs bé, entrada la crisi i com a conseqüència de les polítiques austericides que s’han implantat en alguns casos, i imposat en uns altres, han trencat normatives i/o legislació que, almenys en la majoria dels països d’Europa, regien en el món del treball. El cas de l’Estat espanyol és un dels més sagnants en aquest sentit, però no ha quedat com un fet aïllat.
La precarietat laboral és una pandèmia en l’àmbit mundial. Milions de persones estan atrapades en condicions laborals d’esclavitud per a la producció de béns i serveis, i de manera preferent per a algunes de les principals marques mundials. Amb salaris de misèria i ocupacions insegures; sense les condicions mínimes de seguretat que provoquen morts i lesions i sense drets fonamentals com ara organitzar-se per negociar col•lectivament. A tot açò cal afegir l’absència de protecció social i un debilitament dels drets humans bàsics, conseqüència de democràcies afeblides o inexistents... i no oblidem la deterioració del medi ambient fruit de la desregulació o les normatives laxes.
Efectivament, ha sigut el Govern espanyol, com a alumne avantatjat de l’Eurozona, qui, a través de la reforma imposada del mercat de treball, ha trencat l’equilibri entre treballadors i empresaris, cosa que ha contribuït a degradar les condicions laborals i a incrementar la desigualtat. N’hi ha prou amb consultar les dades de contractació. Només un 4,3% dels contractes són indefinits a temps complet, la qual cosa significa que el 95% de la contractació és precària, cosa que evidencia el fracàs de les polítiques d’ocupació i de la reforma laboral. Com a afegit ens imposen retallades de les prestacions per atur, a les quals contribuïm amb la nostra nòmina, i no s’implementa amb polítiques socials adaptades a la situació.
Així doncs, és necessari situar les persones en el centre de les polítiques, apostant per ocupacions de qualitat, amb drets i salaris dignes; impulsar polítiques actives d’ocupació; revertir les últimes reformes laborals; enfortir el sistema de prestacions per atur, incorporant-hi una prestació d’ingressos mínims tal com hem exigit des de CCOO, i millorar les xarxes de protecció social, ja que cada vegada és menor la taxa de cobertura de les persones aturades. I tot açò garantint l’estat social, amb sanitat i educació universals...
En definitiva, recuperar els drets laborals i de ciutadania en tots aquells àmbits en els quals s’han perdut o en els quals hi ha hagut retallades importants. Són drets que tant ens van costar aconseguir i que hem de recuperar ja! H
*Secretari general de CCOO Castelló
