+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

Paraules de vida

La vida contemplativa

 

La celebració de la solemnitat de la Santíssima Trinitat és l’ocasió perquè, cada any, recordem en les nostres comunitats cristianes als monjos i monges que viuen el seguiment de Crist dedicats a l’oració i la contemplació. Ells se’n recorden constantment de nosaltres en la presència de Déu. Que aquesta jornada serveixi perquè en l’Església valorem més la seua oració i el seu testimoniatge, perquè agraïm a Déu la generositat de tantes vides lliurades per la santificació del món, i perquè preguem per ells i siguem sensibles a les seues necessitats.

La vida contemplativa és una aventura espiritual que, en el fons, ens descobreix el desig més profund que hi ha en el cor de tot home, que no és un altre que cercar i trobar a Déu. En aquest món, on tantes persones ignoren o són insensibles a la presència de Déu, on es tendeix a allunyar a Déu de l’horitzó de l’home, les vocacions a la vida contemplativa adquireixen un valor testimonial: ens recorden a tots el lloc que Déu ha d’ocupar en la vida dels homes i del món, que no pot ser un lloc perifèric, sinó que ha d’estar en el centre. Els qui opten per aquest camí de seguiment de Crist no anteposen res al seu amor. Aquest és el secret de l’alegria que es percep en els monestirs, que són també llocs d’acollida per qui cerca a Déu.

En el marc de l’any jubilar teresià, el lema escollit per a aquesta jornada és una frase de santa Teresa de Jesús: «Solament vull que el mireu a ell». Es tracta d’una mirada de fe i d’amor que condueix a una amistat cada dia més forta amb el Senyor.

Mirant a Crist aprenem també a dirigir una mirada correcta al nostre món, és a dir, a mirar-lo amb ulls d’amor. En una societat en la qual els interessos egoistes poden encegar el cor i enterbolir les relacions entre els éssers humans, la vocació contemplativa no pot ser vista com un menyspreu al món, sinó com la forma més autèntica d’estimar-lo.

*Bisbe de Tortosa