+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

La ventana de la UJI

Videojocs per a l’educació ambiental

 

MARIA JOSEP Picó EMILIO Sáez
26/01/2020

Quatre dècades després de la signatura de la Carta de Belgrad sobre educació ambiental, les seues línies són plenament actuals. Malgrat les advertències durant anys i les evidències paleses dels rellevants impactes sobre l’entorn i la salut d’una economia depredadora amb els recursos naturals, la potent inèrcia del model de desenvolupament sembla no poder frenar-se. Ara vivim un nou fenomen, una mobilització de caire institucional materialitzada en les declaracions d’emergència climàtica per part d’entitats i governs, com ara l’UJI, la Generalitat valenciana o el Govern central. I s’han construït nous desafiaments, com ara els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

«La nostra generació ha sigut testimoni d’un creixement i d’un progrés tecnològic sense precedents que, encara que ha aportat beneficis, ha tingut conseqüències socials i ambientals. Augmenta la desigualtat entre rics i pobres, entre nacions i dins d’aquestes hi ha evidències d’un creixent deteriorament físic a escala mundial». Així començava la Carta de Belgrad, sorgida del Seminari Internacional d’Educació Ambiental en octubre de 1975, la qual es fixava la meta de «millorar les relacions ecològiques, incloent la relació de la humanitat amb la natura i de les persones entre si».

El 1972 la Conferència d’Estocolm va esdevenir el primer gran fòrum internacional dedicat a debatre els reptes ambientals. Una de les recomanacions va ser afavorir un major desenvolupament de l’educació ambiental, considerada com un element fonamental per a poder afrontar seriosament la crisi ambiental del món. I els principis bàsics de la Declaració de les Nacions Unides sobre un Nou Ordre Econòmic Internacional havien de servir de base.

Aquest document parlava d’un nou concepte de desenvolupament, aquell que tinga en compte la satisfacció de les necessitats i els desitjos de tots els habitants de la terra, el pluralisme de les societats i l’equilibri i harmonia entre l’ésser humà i l’entorn amb la finalitat d’eradicar les causes bàsiques de la pobresa, la fam, l’analfabetisme, la contaminació, l’explotació i la dominació. Es plantejava el desenvolupament sostenible, el qual va ser definit el 1987 per la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament encapçalada per l’exprimera ministra noruega Gro Harlem Brundtland, en l’informe El nostre futur comú.

L’educació ambiental –el dia mundial de la qual se celebra avui– té una dilatada trajectòria, però una enorme feblesa atès que no ha avançat en la seua incorporació transversal en el sistema educatiu, ni ha sigut una prioritat continuada per als governs locals, autonòmic i central, alhora que la cultura consumista ha anat guanyant territori i seduint la ciutadania. Com argumenta l’ecòleg Jaume Terradas, el medi ambient, la percepció que en tenim i la seua gestió s’han transformat de forma excepcional. Els professionals i la seua formació han canviat; pensem, per exemple, que en aquest lapse han aparegut els estudis de ciències ambientals. I, per descomptat, els instruments innovadors de l’era digital, entre els quals hi ha els ordinadors domèstics i Internet.

En aquest entorn digital és on l’univers dels videojocs ha aconseguit penetrar en la societat com una potent eina d’oci i de transformació cultural. L’increment del volum de negoci anual és superior al 12% i se situa en els 1.530 milions d’euros, una xifra que supera la facturació del cinema (585,7 milions d’euros) i la música (237,2 milions), segons l’Associació Espanyola de Video-jocs. La indústria del videojoc es consolida com l’opció favorita pels consumidors en l’oferta de disciplines audiovisuals.

Des de l’UJI, un grup interdisciplinari d’investigadores i investigadors vam dissenyar el projecte Planeta Debug, el qual disposa del cofinançament de la Fundació Daniel i Nina Carasso mitjançant el seu programa d’Art Ciutadà centrat en accions vinculades amb la temàtica dels sabers per a comprendre els desafiaments contemporanis. Un repte que abordem des dels àmbits de les ciències de la comunicació, l’art i el disseny i la informàtica, en col·laboració amb altres universitats, com la Politècnica de València o la Glasgow Caledonian University per a desenvolupar el vessant internacional.

Planeta Debug: videojocs, coneixement, serendipitat i cocreació en el puzle del canvi climàtic afronta un dels reptes més complexos a escala mundial: combatre l’escalfament global mitjançant el joc. Perquè els video-jocs són l’eina cultural més poderosa avui per a interioritzar hàbits i missatges, ja que a través d’aquests el discurs es converteix en accions. Aquest projecte ha nascut amb la intenció de pensar i de fer, de crear idees i activitats específiques i innovadores en l’univers de la sostenibilitat i el clima. El nostre enfocament és doble: involucrar molts col·lectius en la creació de videojocs contra el canvi climàtic i, difondre al màxim aquests jocs perquè els seus missatges interactius arriben a la ciutadania.

Mitjançant línies d’acció on conflueixen ciència, clima, cocreació i videojocs, Planeta Debug aspira a esdevenir un entorn digital obert per a l’educació ambiental i per a la sostenibilitat, en el marc de l’acció climàtica i el foment d’una cultura dels videojocs compromesa amb l’entorn.

*Grup d’Investigació ITACA. Departament de Ciències de la Comunicació. UJI

Participa en eP Mediterráneo
con tus vídeos e imágenes.

Whatsapp 680 558 577

Contestador964 214 322

Correo ordinario Carretera Almassora, s/n. 12.005 Castellón.