En l’últim capítol de l’exhortació Gaudete et exultate el Papa ens recorda un perill al que estem exposats tots els cristians: la falsa seguretat en nosaltres mateixos que ens porta a viure sense donar importància a certes situacions que poden ser una amenaça per a la vida cristiana; o sense la inquietud de progressar en el seguiment de Crist per a viure’l cada vegada amb més intensitat. El cristià no pot oblidar que la seua santedat està constantment amenaçada i que quan no viu en el desig de progressar en aquest camí, acaba retrocedint. Per evitar aquesta temptació el papa Francesc ens recorda que la vida cristiana implica combat, vigilància i discerniment.
El cristià ha de lluitar contra la mentalitat mundana que ens pot portar a la mediocritat en la vivència de la fe; també contra les pròpies fragilitats i inclinacions (cadascú ha de conèixer les seues). Però sobretot, incideix el Sant Pare, és «una lluita constant contra el diable, que és el príncep del mal» (nº 159). Hem d’estar vigilants per no caure en la tebiesa que pot acabar corrompent la vida espiritual. El cristià, a més de vigilar i combatre per evitar el mal i la corrupció espiritual, ha d’estar atent a les inspiracions de l’Esperit per créixer cada dia més en el bé. Aquest creixement es viu en allò xicotet i quotidià. Per això, hem d’estar atents al que el Senyor ens inspira a cada moment de la nostra vida i descobrir el projecte que té sobre cadascú de nosaltres. El discerniment suposa estar atents a la voluntat de Déu, que ens parla en la vida i en l’oració. Un exemple proper per a nosaltres és el beat Manuel Domingo i Sol.
El Papa conclou la seua exhortació convidant-nos a no deixar de mirar a la Mare de Déu, que «va viure com ningú les benaurances de Jesús», que «és la santa entre els Sants, la que ens ensenya el camí de la santedat i ens acompanya». «Conversar amb ella ens consola, ens allibera i ens santifica» (nº 176).
*Bisbe de Tortosa
