El dia 29 de juny celebrem la solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau. Per als catòlics aquesta festa té un significat especial, perquè la referència al ministeri apostòlic és un dels elements característics de la nostra manera d’entendre l’Església i de viure en ella.
En aquest moment, per a gran part de la nostra societat la idea d’Església s’ha tornat estranya. Molts la veuen com una institució llunyana, en la seua consciència s’ha instal·lat un sentiment de desconfiança cap a ella i la miren amb ulls de sospita. Els pastors som conscients que les nostres ensenyances, que en altres èpoques eren rebudes sense discussió, actualment no gaudeixen en principi d’una acollida favorable, per la qual cosa constantment ens hem de justificar davant la societat.
Hi ha un segon tret que caracteritza la vivència de la fe en el moment actual. En altres èpoques la fortalesa institucional de l’Església li conferia prestigi davant del nostre món. Per als catòlics era també un motiu d’orgull. Aquesta solidesa afavoria l’evangelització, perquè era valorada positivament dins i fora d’ella. Avui estem davant d’una sensibilitat distinta: es valora la senzillesa, la proximitat, l’espontaneïtat, la familiaritat o el sentiment a l’hora de viure la fe. De vegades tinc la sensació que una fortalesa institucional avui és més una dificultat que un avantatge per a l’evangelització. .
La celebració d’aquesta festa és un moment per reforçar el nostre sentit de pertinença a l’única Església fundada per Crist, qui va confiar a Pere la missió de pasturar les seues ovelles i de confirmar els seus germans en la fe, donant-li l’autoritat per realitzar-la. És la mateixa Església que es va edificar sobre el ministeri dels apòstols que van anar per tot el món anunciant l’evangeli del Regne i invitant a tots a creure en Crist, fins a donar la vida per Ell. Aquesta Església avui es manté unida gràcies al ministeri dels bisbes en comunió amb el Papa.
*Bisbe de Tortosa
