Al llarg d’aquest any jubilar marià que estem celebrant en la nostra diòcesi, hem anat comentant els moments més importants de la vida de la Mare de Déu. En aquests comentaris hem volgut posar de manifest el significat teològic i espiritual que s’amaga en cadascun d’ells. Avui els invito a meditar el moment en què es manifesta amb més grandesa de la fe de Maria. L’evangelista Sant Joan ens narra que vora la creu de Jesús, acompanyada d’altres dones i del deixeble estimat, estava sa mare (Jn 19, 25). Us vull invitar a tots a què ens preguntem quins sentiments albergaria en el seu cor. El primer sentiment que ens imaginem és el dolor. La Mare de Déu estava patint. Quan un fill pateix, ningú l’acompanya com la mare. El seu dolor seria inimaginable: al sofriment físic i a les tortures de la crucifixió, s’uneix el patiment moral per la injustícia que s’ha comés amb Jesús. Ell havia passat fent el bé, curant els malalts i sembrant esperança en el cor de les persones i, a canvi, havia sigut condemnat a mort. En eixe moment una espasa de dolor va travessar el seu cor.
Maria és conscient que la mort de Crist és en favor de tota la humanitat. Quan una mare veu el patiment del seu fill estaria disposada a ocupar el seu lloc, carregant amb eixe dolor. Per això està al peu de la creu amb el desig de ser crucificada amb Crist i, d’aquesta manera, ella, que en el moment de l’Anunciació havia cooperat a la redempció de la humanitat, continua acompanyant Crist i oferint-se en favor de tots nosaltres.
En el moment de la crucifixió el dolor de Maria és immens. Però també ara la fe és més forta. Maria, que està patint, està creient. La seua fe és l’única llum que en eixe moment queda a l’Església naixent en espera de la Pasqua. Quan estiguem en la nit del dolor no deixem de mirar-la. Ella, que ha passat per la prova del sofriment, se’ns mostrarà com a consol dels afligits.
*Bisbe de Tortosa
