Sovint parlem de la necessitat d’internacionalitzar les universitats, la seua investigació i la seua docència, i és cert que la revolució tecnològica que hem experimentat en les darreres dècades ha facilitat enormement introduir aquesta dimensió global en la feina que es duu a terme habitualment en les universitats. La col·laboració entre diferents grups d’investigació es veu beneficiada per la possibilitat de comunicació a varies bandes amb instruments com Skype, o la possibilitat de compartir i treballar documents dipositats en plataformes virtuals. També la difusió de l’oferta educativa de les universitats és més senzilla: una possible estudiant resident a Equador o Indonèsia pot conèixer els graus i màsters que pot estudiar a Castelló fent-li una ullada a la web de la universitat.
Les possibilitats tècniques d’aquesta comunicació, tanmateix, no ho són tot. Cal que hi haja un interès en comunicar-se, que en faça voler descobrir el que existeix al voltant de les persones a l’altre costat de l’ordinador. La internacionalització és, o hauria de ser, sobretot, trobada entre ciutadanes i ciutadans de diferents països, de diferents cultures. En altres paraules, la internacionalització entesa com contacte intercultural. I en el context que estem parlant, cal un primer contacte, potser una primera conversa amb una persona ha despertat eixe interès. Persones que s’hagen desplaçat a altres països i tinguen l’oportunitat de parlar allí del que poden trobar ací. Sortosament, existeixen aquestes persones que, de forma altruista, contribueixen a tendir aquests ponts tan necessaris.
El passat 14 d’octubre vam commemorar a la Universitat Jaume I el setè aniversari del nostre programa d’Ambaixadores i Ambaixadors. Vam reconèixer l’activitat d’un col·lectiu de persones que sovint són el primer contacte que existeix en altres països amb la nostra universitat. Amb el convenciment de que la capacitat transformadora de la universitat no s’acaba en Almenara o en Vinaròs, ni tan sols en els Pirineus. I que, any rere any, difonen la seua activitat, proporcionen informació de primera mà de les possibilitats que ofereix i, fins i tot, actuen com a representants de la universitat en esdeveniments externs.
Deixeu-me que us done sols unes xifres. En el curs 2018-2019, van participar 51 persones al programa d’Ambaixadores i Ambaixadors Internacionals de la Universitat Jaume I. S’han visitat 63 universitats i altres centres educatius a 14 països. Les participants al programa pertanyen a tots els estaments universitaris: 32 membres del professorat, huit persones pertanyents al personal d’administració i serveis i 3 estudiants. Fins i tot hi participa gent que ja no te vinculació directa amb la universitat, huit antics alumnes que encara es senten part d’aquesta institució i volen treballar per ella.
Però encara més enllà de les xifres d’enguany, volem ressaltar que de l’any 2012 a l’any 2018, 321 centres educatius i institucions a tot el món han tingut almenys un contacte amb nosaltres. 123 a Amèrica, 131 a Europa, 59 a Àsia, quatre a Àfrica i quatre a Oceania. En els set anys d’existència del programa, més de 430 persones hi han participat, alguns sols en una ocasió i altres reincidint en la seua disposició i la seua voluntat de col·laborar.
CADASCÚ en el seu àmbit, han contribuït a generar sinergies i llaços que van més enllà de l’estrictament institucional, han compartit experiències, han estret vincles i contribuït a obrir nous horitzons en la internacionalització de l’UJI. El professorat, amb els seus contactes i acompliment professional, ha obert noves portes per a la institució en universitats estratègiques i reconegudes. El personal administratiu també es veu beneficiat en conèixer les bones pràctiques d’altres universitats i aplicar-les al seu entorn de treball. Els estudiants i estudiantes escolten i aprenen dels seus contemporanis.
Evidentment, les motivacions per a participar en aquesta activitat potser són diferents per a cada ambaixadora o ambaixador. Tanmateix, el missatge que contribueixen a transmetre és el mateix, difonent les fortaleses i excel·lència acadèmica de la universitat arreu del món. Han visitat desenes d’universitats dels cinc continents, s’han reunit amb molts representants de relacions internacionals, professorat, investigadors i estudiantat. Més enllà de lliurar material promocional (que ho han fet) han compartit experiències, han estret vincles i contribuït a obrir nous horitzons en la internacionalització de la Universitat Jaume I.
Vivim un moment històric en el que, sortosament, la difusió d’informació i les comunicacions internacionals són molts més senzilles que abans. Però l’aportació d’aquestes tecnologies han de ser complementàries, no substitutives, del contacte personal. En aquest sentit, ens podem sentir satisfets del bon funcionament del programa d’Ambaixadores i Ambaixadors, i molt orgullosos de que la majoria de les participants, de forma sistemàtica, renoven el seu nomenament per a un curs més. Així, esdevenen experts representant no sols de la nostra universitat, sinó també del nostre entorn i les nostres costums. De la nostra cultura, en definitiva.
És cert que aquesta no pot ser l’única forma en la que ens donem a conèixer, però indubtablement és una excel·lent forma de xocar la ma.
*Vicerector d’Internacionalització i
Cooperació de l’UJI
