És innegable que Pablo Serna Gallén, estudiant de quart curs del Grau en Química a l’UJI, és un jove vinculat a les ciències, particularment a l’antiquíssima alquímia, però aquesta condició no li resta per ser un apassionat de l’escriptura. De fet ha participat en concursos de narrativa durant la seua etapa de secundària, que s’ha emporat més d’un guardó i ara acaba d’obtenir el setè premi de divulgació cientificotecnològica de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals pel seu assaig amb el títol Criptografia quàntica.

El seu interès per l’experimentació li va arribar de la mà del cinema, «des de menut quan veia pel·lícules en què apareixen laboratoris, pensava que m’agradaria estar en un lloc com aquell», explica, i «a mesura que passava el temps, cada vegada estava més interessat per la química», especialment després d’aconseguir el bronze en la XXVII Olimpíada Nacional de Química que li va fer decidir-se per estudiar aquesta disciplina.

No era la primera vegada que participava en el certamen, «l’any passat vaig presentar un altre treball, però no vaig gua­nyar», comenta rialler, perquè sembla que per ell el guardó no està en l’obtenció del premi sinó en el repte d’intentar-lo i a més a més, li permet unir dos de les seues passions, la escriptura i la química. «Em sembla molt atraient poder unir literatura i ciència, ja que la divulgació et serveix per mostrar el teu treball d’una forma didàctica i entretinguda, és important transmetre el coneixement a la gent».

Una de les característiques que li va fer decidir-se per estudiar a la Jaume I va ser el seu programa Estudia i Investiga, una iniciativa que li ha permès, des del primer curs d’universitat, participar en les tasques de recerca que realitzen els grups d’investigació. Forma part del grup Química de l’Estat Sòlid i està tutoritzat pels professors Héctor Beltrán i Eloísa Cordoncillo, membres del grup i del Departament de Química Inorgànica i Orgànica.

La seua experiència està sent molt enriquidora, tant en l’àmbit professional com en el personal «encara que al principi t’imposa un poc el fet d’estar amb el professorat que et dóna classe, de seguida et fan sentir-te com un més de l’equip», assegura. El primer any li ha servit de transició entre el coneixement teòric dels llibres i el treball diari al laboratori i, a més a més, ha tingut l’oportunitat de conèixer in situ els equips, «no és el mateix que t’expliquen com és i com funciona un equip que utilitzar-lo; entens millor el seu funcionament».

Col·labora amb la resta de membres de l’equip, com per exemple l’estudiantat de Doctorat, però ara ja, després de tres anys d’experiència pràctica, assenyala que «ho fa de forma independent» i, fins i tot, enguany, s’ocupa de la instrucció d’una una nova estudianta que s’ha incorporat al grup. «És una roda, abans em van ensenyar a mi i ara em toca a mi». El grup de què forma part estudia materials funcionals amb aplicacions elèctriques i òptiques i la seua tasca investigadora li permet realitzar diferents etapes del mètode científic com la síntesis, caracterització o l’estudi de les propietats del material.

Pablo és el primer de la seua família vinculat al món de la ciència i, a pesar de la seua joventut, té clar què farà després de graduar-se: «Vull continuar amb el Doctorat en aquest grup d’investigació i en un futur m’agradaria incorporar-me a la docència i la investigació».