De nou celebrem hui el que significa una gran consciència cívica com a poble, reconèixer i rememorar la nostra historia, els nostres orígens i les nostres senyes d’identitat.

Sempre sembla que estes qüestions formen part secundària de la nostra vida, però realment no és així. Les nostres arrels, la nostra forma de ser, les nostres creences, la nostra llengua, les nostres tradicions, formen part del dia a dia de cada persona d’esta ciutat, de la nostra comunitat i d’Espanya.

Molts són els homes i dones que, durant segles, s’han deixat la vida per que huí tinguem la propietat i custodia de la nostra terra, per a que tinguem la llibertat i els drets de que disfrutem i la democràcia i l’Estat de dret que permitix una convivència en pau.

Per això, perquè eixe sacrifici no ha de ser de bades, hem de afrontar en fortalesa i garanties qualsevol envit que vullga allunyar-nos d’este camí de progrés cívic que hem construït i que no permetrem que ningú ens furte.

l’entrada

Hui es celebra el 9 d’octubre, l’entrada del rei En Jaume I a València. Celebrem doncs que som valencians. Ho celebrem també, perquè quatre anys després, en 1242, el rei va cedir el castell de Montornés, per sembrar l’essència del poble de Benicàssim. Ho celebrem perquè enguany farà 415 anys que la reina Na Violant va donar carta de població a Benicàssim. Per tant, el lligam de Benicàssim en el fet de ser valencians, es estret i ferm. Però a més a més, els sentiments de pertinença arranquem del més profund.

som terra de pau

Som terra de pau, som gent de bé, som persones que fonamentem la nostra vida, primer en la unitat familiar. Les famílies com la base de tot. Seguit del sentiment de poble com a oríge de la nostra convivència. Som Benicàssim. Som benicassuts, amb orgull.

I en aquests cercles concèntrics, som valencians i espanyols. Perquè a més de sentir-nos enfortits com a poble, hem sabut teixir el nostre lloc dins d’un país fort, unit i en una història comú.

Som fills de la germandat, de la confraternització i de la pau.

Rebutgem els extremismes, els odis i els enfrontaments. Des de Benicàssim diem no a tots que els que primen les fronteres davant de la humanitat. Diem no als que imposen, al que busquem la ruptura.

Benicàssim és una ciutat oberta, hospitalària, acollidora i este ADN ningú en consignes, pensaments extrems i separatistes aconseguirà que es trenque.

els nostres arrels

Ningú patrimonialitzarà els nostres arrels, la nostra llengua i la nostra història.

Som Benicàssim, parlem valencià amb orgull, som hereus de Reis i no súbdits de contes.

Per això huí eixim al carrer. Per a celebrar la pau, la germandat, el sentiment benicassut, castellonenc, valencià i espanyol. I, per damunt de tot, per a celebrar que som lliures i sabem el que volem per al futur.

Volem una societat que avance, que no perga oportunitats. Volem formar part d’un projecte de país on tots i totes som iguals, amb els mateixos drets i deures. On els nostres fills i nets tinguem un futur ferm i fort i assegurat.

el cor obert

Huí celebrem que som de Benicàssim, que som de Castelló, que som de la Comunitat Valenciana, que som Espanya i que som Europa.

Sense coaccions, sense por. Amb les mires llargues i el cor obert. Feliç 9 d’octubre a totes i a tots els valencians.