La biblioteca més singular i màgica del món

Aquest projecte, coproducció amb l’IVC (Institut Valencià de Cultura), i que compta amb la col·laboració del Teatre Lliure de Barcelona, la Universitat Jaume I de Castelló, l’Ajuntament de Castelló, ADDA Alacant i CAB Burgos, forma part d’aquest certamen que suposa una oportunitat que es brinda als artistes tant emergents com consolidats, nacionals i internacionals que pretenen acostar la innovació i les noves tendències en les arts escèniques.

Escena Abierta Burgos 2018 ha optat per fer, tal com reconeixen els seus organitzadors, «una encesa defensa per la diversitat artística». En aquest sentit, afegeixen que, «la globalització, ajudada per la crisi econòmica, ha creat en el sector artístic en general —i en l’escènic en particular— un cert estancament pel que fa al risc, la innovació, el compromís, la riquesa creativa, per estar més atent al que pugui ser millor admès al mercat». Així, per sobre de les etiquetes i dels cànons que imposa la conjuntura actual, aquest festival defensa la llibertat creativa «sense condicions», com ho demostra el fet que el projecte de Portillo i Monfort sigui present, ja que com s’ha pogut comprovar , la Biblioteca de Ruidos y Sonidos és una de les propostes més originals de totes les que s’han dut a terme a la província de Castelló i, per què no dir-ho, de la resta de la Comunitat i del país.

ESPAI ÚNIC

Aquesta singular biblioteca té una clara connexió amb la ja reeixida Biblioteca de Cuerdas y Nudos i que ha exportat per mig món en els últims anys. Potser aquest afany per seguir experimentant el va portar a unir les seues forces amb el món creatiu del músic Enric Monfort en una proposta en la qual el públic assistent participa de manera activa en una narració tant auditiva com visual.

Així, a cavall entre la música i les arts escèniques sorgeix aquest curiós espai que, com hem pogut saber, després de la seua estada a Burgos iniciarà una gira pels Teatro del Canal (Madrid), Teatre Principal de Mallorca o festivals com el MAF de Santander, entre d’altres.

És aquesta una veritable biblioteca de fusta, «artesanal, queixosa, on cada objecte té el seu lloc i, per descomptat té el seu so», segons expliquen Portillo i Monfort. En ella, les 30 persones «privilegiades» que entren en cada sessió, assisteixen a un relat on el veritablement important són les sensacions que els produeixen cada un del sons. En altres paraules, és una invitació a deixar-se portar, a abandonar-se a les emocions que aquests petits detalls provoquen a través dels nostres sentits.

Enric Monfort, percussionista i compositor amb arrelats orígens a Benicàssim —recordem que Portillo viu en aquesta localitat des de fa molts anys—, ha anat recollint materials que a primera vista semblen inútils o inservibles, com una pedra, unes cordes, una caixa registradora, unes testos i fins a una cafetera, però dels quals extreu sons únics i originals, fins a tal punt de crear harmonies i composicions musicals que traslladaran el públic a moments increïbles.

Com ja van poder comprovar el passat mes de desembre al Teatre Principal de Castelló els assistents, la música d’aquest enigmàtic espai sorprèn des del primer segon. Tant és així, que al final de cada sessió, i amb la participació del públic, una melodia queda per sempre plasmada en el bast espai de la xarxa, a l’abast de tots, com una composició única i personal, la qual cosa suposa un valor afegit a aquesta «criatura» de José Antonio Portillo i Enric Monfort que fa d’ambaixadora de la creativitat castellonenca.