Volem el que és nostre, ni més ni menys

Un any més ha arribat el 9 d’Octubre. Un dia per a celebrar, però també per a seguir reivindicant allò que és just, que ens pertany i que necessitem per poder créixer.

Celebrem la nostra data de naixement com a poble i ha de ser una data de reafirmació dels nostres drets i la nostra identitat. Representa una gran oportunitat de manifestar com d’orgullosos estem dels nostres orígens, de les nostres festes, de la nostra cultura, de la nostra llengua… Dic manifestar-ho en públic i de manera massiva- des de tots els racons i alhora-, perquè sentir-ho, ho sentim cada dia.

Deia abans que la nostra Diada també ha de ser reivindicativa, i estarem d’acord que la reivindicació més urgent i necessària és un finançament just per part del Govern central. Urgeix la reforma del sistema de finançament autonòmic, estem farts d’eixir sempre perdent en el repartiment dels fons públics… i no de poc, ja que estem més de 30 punts per sota de les regions millor finançades.

Aquesta injusta situació afecta i molt als serveis i projectes necessaris per millorar els nostres pobles, la nostra Educació, la nostra Sanitat…Afecta i molt als nostres Ajuntaments, als nostres veïns i veïnes i a la seua qualitat de vida… Afecta i molt al nostre autogovern, aquell que va començar a forjar-se el 9 d’octubre de 1238 i que tants revessos ha patit i continua patint.

Per què no ens donen el que és nostre? No volem una altra cosa, allò que ens correspon, ni més ni menys.

CRIDA A LA UNIÓ

Hem de caminar tots junts, perquè ens afecta a totes i tots. En aquests temps tan convulsos que vivim, m’agradaria fer una crida a la unió, al diàleg i a l’enteniment. Perquè junts som i aconseguim sempre més. Perquè és necessari tendir ponts i no dinamitar-los, per difícil que parega.

Desitge, sincerament, poder celebrar l’any que ve, en aquest mateix article, que el finançament just haja deixat de ser una reivindicació per convertir-se en una realitat.