Aquests destins que acaben la peregrinació de les seues vides van ser dipositats com a òrgans deteriorats en aquest geriàtric asèptic, sense més esperança que la sedació pal·liativa que els desintegre en el no-res.
Els tractaments, les sessions de rehabilitació i les teràpies --entre aquestes, les arts com a exercitació corporal o per a l’entreteniment-- ocupen rutinàriament l’ocàs dels seus dies. Tanmateix, d’aquestes vides reduïdes a mecanismes orgànics no han pogut abolir totalment la contraindicació de somiar. I alguns decideixen desertar de la defunció mèdicament certificada i intenten una escapada més enllà de l’horitzó material que clausura el seu temps, emprenen un viatge arriscat cap a la llibertat perduda, que els fa recuperar la fe com a dimensió humana. Viure en la intempèrie de l’ànima.
El Grito en el cielo, és una obra que es va iniciar amb diferents assajos oberts al públic en la Biennal de Venècia i conforma amb l’anterior d’El Régimen del Pienso una àcida crítica a un món deshumanitzat i sense transcendència, on els historials clínics suplanten qualsevol tipus de biografia i l’art, mutilat del seu sentit espiritual, és un engranatge més d’aqueixa maquinària d’anihilament.
La companyia La Zaranda és l’encarregada de donar vida a una representació teatral interpretada per Celia Bermejo, Iosune Onraita, Gaspar Campuzano, Enrique Bustos y Francisco Sánchez. Tots ells participen d’aquesta obra plena de profunditat acompanyats per la música --i també adaptacions de peces-- de Richard Wagner, Franz Liszt, Sant Tomàs d’Aquino o els ritmes cubans de Pérez Pardo. H
Lloc: Auditori Municipal Músic Rafael Beltrán Moner.
HORA: 20.30.
ORGANITZA: Cultura.
PREU: 12 EUROS.
