Un almassorí amb ADN groguet. El defensa del Villarreal C Edu Adell és un dels talents d’una exitosa generació de promeses groguetes entre les quals destaquen altres noms com Manu Morlanes, Sergio Lozano, Iván Martín o Fran Álvarez.

El jugador de la base del Villarreal, als seus 20 anys, en porta sis vinculat al club groc, que el va incorporar després de passar per altres dos clubs provincials com el CD Almazora i el CD Castellón. «Vaig començar a jugar a futbol-7 en l’equip del meu poble, després vaig passar al Castellón i, posteriorment, em va cridar el Villarreal. Va ser un orgull que un club com aquest es fixara en mi. Estaba molt il·lusionat i amb unes ganes enormes de demostrar que podia estar molts anys defensant aquesta samarreta», explica Adell.

El futbolista provincial està signant una excel·lent campanya i ha arribat a jugar de titular en el lateral esquerre del Mini Submarí, davant les absències per lesió de jugadors amb molt pes al filial groguet com Xavi Quintillà i Enric Franquesa. Entre els seus grans moments dins del món del futbol, Adell es queda amb els títuls guanyats amb el Villarreal, els quals el van ajudar a anar convocat amb la selecció espanyola. «He gaudit amb tots els campionats que he guanyat amb aquesta samarreta, però els millors records han sigut les convocatòries amb la selecció espanyola. Totes elles van ser moments verdaderament increïbles», resalta el jugador groguet, el qual ha defensat la samarreta roja i groga en categoria sub-17 i sub-19.

Com tot esportista, Edu Adell també ha passat per moments difícils al llarg de la seua vida. El colp més dur el va rebre fa quatre anys, quan va faltar una de les persones més importants de la seua vida, son pare. «Sense cap dubte va ser el moment més difícil de tota la meua vida. Ell em va inculcar els valors que m’han fet ser la persona que soc. Era un gran seguidor del futbol, per la qual cosa li dec la passió per aquest esport. Tot i el temps que ha passat, segueix molt present a la meua vida i continua sent una de les meues majors motivacions per a jugar a futbol», explica.

Fora dels terrenys de joc, Edu és un xic tranquil i familiar. «M’agrada viatjar, passar temps amb la meua família, jugar a videojocs. Tracte de gaudir de les coses xicotetes. A més, compagine el Villarreal amb els estudis de batxiller», afegeix el defensa almassorí, que somnia amb triomfar amb l’equip de la seua terra. «Estic en el lloc adient».