UNA PEL·LÍCULA:

VILLAVICIOSA DE AL LADO.

UN LLIBRE:

FRAY PERICO Y SU

BORRICO.

UN MENJAR:

CONILL.

UN ARTISTA:

MOJINOS ESCOZÍOS.

UN SOMNI:

JUGAR EN LLIGA ASOBAL.

ANY I LLOC DE NAIXEMENT: 2002 (17 ANYS), BARCELONA.

ESTUDIS: CURSA SEGON DEL GRAU MITJÀ DE CONDUCCIÓ D’ACTIVITATS FÍSICO-ESPORTIVES EN EL MEDI NATURAL.

TRAJECTÒRIA: COMENÇA A JUGAR A HANDBOL FA SIS ANYS, SEMPRE EN EL BALONMANO CASTELLÓN. HA DEBUTAT AQUESTA TEMPORADA AMB EL SÈNIOR DE SEGONA NACIONAL TOT I SER JUVENIL DE SEGON ANY. PREMIAT EN LA FESTA DE L’ESPORT BASE.

Els jugadors del juvenil masculí del Balonmano Castellón saben que tenen les esquenes ben cobertes. Arturo Peña Linuesa s’ha consolidat en la porteria del juvenil, que enguany defensa per segona temporada, fins el punt que ja és un habitual en les convocatòries del sènior de Segona Divisió Nacional, categoria en la qual ja ha debutat.

—Com vas descobrir l’handbol?

—Quan vaig vindre a viure a Castelló des de San Vicente de Piedrahita amb 12 anys, un amic de l’institut jugava a handbol i un dia em vaig animar a provar-ho.

—Què et va semblar aquest esport?

—Al principi em va sorprendre, mai l’havia practicat i em trobaba un poc desorientat, però després ja em vaig acostumar al joc i a més vaig trobar molt més bon rotllo del que m’havia esperat.

—En quina posició jugues?

—Sempre he sigut porter. Quan vaig començar no volia, però abans de jugar cap partit, quan havia entrenat un poc, es va lesionar el company que feia de porter, el vaig substituir i he seguit des d’aleshores.

—Per què has continuat sota els pals aquests anys?

—Vaig veure que se’m donava bé i em va començar a agradar. Sóc corpulent, tinc prou agilitat i a més no em fa por que em llancen pilotes els jugadors contraris.

—Com et va anar la darrera temporad amb el teu debut en el juvenil A?

—Vam fer una bona campanya en la qual vam acabar quarts i vam entrar en la fase autonòmica.

—Com aneu enguany?

—Anem pitjor, pot ser perquè se n’han anat jugadors de segon any, però segur que en la segona volta remuntarem posicions.

—Com vas començar a entrenar amb el primer equip?

—Vaig entrenar amb ells un parell de setmanes a principis de temporada i de seguida vaig jugar amb ells els 15 últims minuts d’un partit de Segona, no m’ho esperava.

—Com va ser eixe debut?

—Estava nerviós, però vaig agafar confiança, ho vaig fer el millor que sabia i els companys m’ho agrairen.

—Creus que la propera temporada et consolidaras al primer equip?

—Espere aconseguir-ho. Estic jugant prou partits amb ells, així que veurem com ens va a mí i a l’equip.

—Com és jugar en Segona?

—Hi ha molta més intensitat i jugadors amb molta experiència.

—Què aprens del primer equip?

—A jugar els partits amb eixa intensitat, no baixar mai els braços i estar sempre atent a tot.

—Admires algun jugador?

—Al porter del nostre primer equip, José Luis Pérez, perquè m’entrena en el juvenil i ara és el meu company, m’ha ensenyat molt.