UNA PEl·LÍCULA:

EVEREST.

UN LLIBRE:

CORRER O MORIR.

UN ARTISTA:

RIHANNA.

UN VIATGE:

ELS DOLOMITES I ELS ALPS.

UN SOMNI:

PARTICIPAR EN UNS JOCS OLÍMPICS.

ANY I LLOC DE NAIXEMENT: 2002 (15 ANYS), CASTELLÓ.

ESTUDIS: CURSA QUART DE LA ESO A L’IES JOAN COROMINAS DE BENICARLÓ.

TRAJECTORIA: PLATA EN EL CAMPIONAT D’ESPANYA JÚNIOR HONOR 2016. LLOC 21 EN EL CAMPIONAT D’EUROPA JÚNIOR 2016. CAMPIONA D’ESPANYA JÚNIOR HONOR 2017. OR A LA COPA DE LA REINA 2018.

La castellonenca Noa Ros Esteller s’ha convertit en una de les estreles de la gimnàstica rítmica provincial. Juntament amb les seues companyes al Mabel Benicarló, María Añó i Alba Bautista, col·leciona títols nacionals i internacionals, i enguany ha rebut per primera vegada la beca del projecte Fer de la Fundació Trinidad Alfonso.

—Com vas descobrir la rítmica?

—Ja havia practicat altres esports com equitació, ciclisme, esquí o snowboard, però en un camping a Suïssa vaig conéixer uns gimnastes i em va encantar aquest esport, així que uns mesos després, amb deu anys, vaig començar.

—Què és el que més t’agrada?

—Aquest esport em transmet molta passió, en els meus muntatges expresse moltes coses i això m’ajuda a créixer, m’agrada véncer els obstacles que hi trobo. Crec que és un esport de molta superació, ho veig com un repte constant.

—Quan va passar de ser una afició a un esport seriós?

—Vaig estar dos mesos a iniciació i després em van cridar per a ser absoluta. Així vaig ser campiona d’Espanya per conjunts amb les meues companyes del Mabel i el 2016 vam participar en l’Europeu.

—Ara has encadenat la Copa de la Reina amb la selecció valenciana i els Jocs Olímpics per a Escolars al Marroc. Com portes els viatges, entrenaments i estudis?

—És molt dur, entrenem moltes hores i ara, com hem estat una setmana a Marrakech, hem de recuperar els examens. Però aquest esport m’ompli tant que és fàcil compaginar-ho amb bona organització.

—Amb quina competició et quedes?

—Amb el bronze en ar al Marroc, perquè hem treballat molt i hi havia un nivell molt alt.

—Quin aparell prefereixes?

—Ara l’ar, perquè és el més difícil i dóna més possibilitats de podi.

—Què t’aporta el projecte Fer?

—M’ajuda moltíssim en la meua carrera esportiva, em facilita molts mitjans i un coach personal.

—Quin esportista admires?

—Kilian Jornet, perquè sempre aconsegueix el que es proposa.