El treball, la constància i la qualitat són algunes de les claus de la gran temporada del juvenil A, però no les úniques. El bon ambient i la comunió que regna en el vestuari són altres dels factors que han propiciat l’excel·lent temporada dels groguets. De totes dues té bona culpa Dani Pereiro, capità i un dels futbolistes claus aquesta temporada en el combinat de Miguel Ángel Tena.

Aquest defensa gallec de 18 anys, nascut a Vigo, ha sigut un apassionat de l’esport des de ben menut. «Sempre ha sigut la meua gran passió. Com molts xiquets, vaig començar a jugar a futbol al pati del col·legi juntament amb els meus companys de classe. Gaudíem molt posant-nos en la pell de futbolistes professionals. El meu primer club va ser el Círculo Mercantil. Era molt xicotet, però ja sabia que volia dedicar-me al futbol. Després, he defés la samarreta de l’Areosa, del Celta de Vigo i del Coruxo2.

Per a Dani Pereiro, la seua arribada al Villarreal és el moment clau de la seua carrera. «Porte diverses temporades a la Cantera Grogueta i estic encantat de pertànyer a aquest club. Justament quan vaig vindre ací no estava passant pel meu millor moment personal ni acadèmic. Vindre ací em va fer molt de bé, tant en l’àmbit esportiu com personal. Em van acollir amb els braços oberts i sempre estaré agrait per això». Com de costum, els inicis són sempre difícils. «Al principi he de reconéixer que va ser un poc dur. Vaig trobar molt a faltar la meua família i amics, però amb el pas del temps t’hi acostumes i et fa més fort».

Els sers estimats sempre juguen un paper fonamental en la vida de l’esportista. No és diferent en el cas de Dani Pereiro. «He tingut la sort de comptar amb persones molt importants a la meua vida. Lògicament estan els meus pares, en especial el meu pare, ja que li encanta el futbol i sempre m’ajuda. Una altra de les persones que m’han marcat molt ha sigut el meu entrenador en el darrer any al Coruxo. Vaig aprendre molt de Jacobo. Ell va ser qui em va canviar de posició. Abans jugava com a lateral i ell va veure que podia fer-ho bé com a central. Sempre ha confiat en mí i li estic molt agraït», afirma.

Tot i jugar de defensa, el jugador groguet sempre s’ha fixat en jugadors de perfil ofensiu. «El meu ídol era Ronaldinho. M’agradava veure’l jugar i m’al·lucinava com celebraba els gols. El meu millor record al món del futbol han sigut les lligues que vaig guanyar amb el Celta. Espere que enguany torne a celebrar-ne una, però aquesta vegada amb el juvenil del Villarreal. Anem pel bon camí».

Fora dels terrenys de joc, el gallec és tranquil i molt familiar. «Em considere una persona molt casera. La meua rutina diària és tranquila. Principalment m’agrada estar temps amb la meua núvia i jugar als videojocs. Quan torne a Vigo gaudeixo compartint el temps amb els meus antics amics». A més, estudia segon de batxillerat per a poder treballar com a fisioterapeuta o nutricionista esportiu».