UNA PEL·LÍCULA:

EL METGE.

UN LLIBRE:

CRÒNIQUES DE NARNIA.

UN MENJAR:

FIDEUÀ.

UN VIATGE:

VIENA I SALZBURG.

UN ARTISTA:

QUEEN.

ANY I LLOC DE NAIXEMENT: 2002 (16 ANYS), MADRID.

ESTUDIS: FA PRIMER DE BATXILLERAT A L’ELIAN BRITISH SCHOOL DE CASTELLÓ.

TRAJECTÒRIA: SUBCAMPIÓ DE RENDIMENT II AUTONÒMIC AMB EL RUGBY CASTELLÓN SUB-16. ENGUANY JUGA EN LA CATEGORIA SUB-18 AMB UN COMBINAT DEL RUGBY CASTELLÓN I ALTRES EQUIPS.

El castellonenc Javier Guerediaga Colom, tot i descobrir el rugbi fa poc, s’ha convertit en una de les promeses del Club Rugby Castellón per la seua constància.

—¿Com vas descobrir el rugbi?

—He practicat des dels nou anys el futbol i també tenis i natació. Fa cosa de dos anys un professor ens va proposar a mí i a un amic que provarem amb el rugbi perquè pensava que ho podíem fer bé. Es pot dir que ha sigut una afició tardia però m’agrada molt.

—Què és el que t’ha enganxat?

—Al principi només coneixia les nocions bàsiques, però al Rugby Castellón m’han acollit molt bé, som una família. M’agrada molt el respecte que hi ha, per exemple, només els capitans poden dirigir-se a l’àrbitre i ho fan ‘de vosté’ o ‘senyor’. Els pares també respecten els jugadors i quan hi ha una bona jugada, encara que siga del rival, tots aplaudeixen.

—En quina posició jugues?

—Primer em van posar d’apertura però no em va acabar d’agradar. Des de llavors faig de zaguer, la posició més endarrerida, en la qual has d’estar molt atent perquè eres l’últim jugador de l’equip.

—Què se’t dóna millor?

—Soc bon placador i tinc una bona visió de joc. A més, faig molt bé els tirs a pals. De fet, al final de la darrera temporada vaig ser tercer en la meua categoria en una competició autonòmica de tirs a pals.

—D’on et vé eixa habilitat?

—Durant un entrenament vaig començar a tirar a pals i l’entrenador va veure que ho feia bé. Tots els dies ho practique mitja hora abans de l’entrenament amb els companys i enguany tractaré de ser primer en la mateixa competició.

—La temporada passada vàreu ser subcampions autonòmics de Rendiment II. Quina va ser la clau?

—Ens va costar perquè hi havia molta gent nova, com jo mateix, però vam aprendre molt i al final erem tots una pinya.

—Quin jugador admires?

—L’anglés Jonny Wilkinson, perquè va revolucionar la manera de tirar a pals amb la seua tècnica.