El futur del Villarreal CF està en mans de xics com ell. Joves educats en la cultura de l’esforç, que deixen enrere a la seua família per posar-se l’elàstica groga i lluitar per arribar a ser futbolista professional. Goyo Medina és un dels jugadors més destacats del Juvenil A del Villarreal CF. Als seus 18 anys, el lateral esquerre murcià ha gaudit de gran protagonisme en tots els equips pels quals ha passat, arribant a ser internacional en les categories inferiors de la Selecció Espanyola.

«Vaig començar jugant a futbol sala a l’equip del meu barri. Allà era feliç, m’encantava aquest esport. No obstant això, el meu pare sempre va voler que m’iniciara en el futbol. Així que em va portar a fer les proves per al Real Múrcia. Les vaig passar i vaig militar allà fins al segon any d’infantils, quan ja em va fitxar el Villarreal CF», relata Medina.

Els inicis mai són fàcils. Va fer les maletes i deixà Puente Tocinos -el seu poble natal-per a posar rumb a la Residència de la Ciutat Esportiva. «No va ser fàcil separar-me de la meva família i éssers estimats, però és un sacrifici que has de fer per a aconseguir un somni. Amb els anys, t’adones que coneixes a molta gent i forges grans amistats amb companys en la teua mateixa situació», explica.

La Lliga Juvenil de Divisió d’Honor és un dels majors reptes per als jugadors de futbol base. El Villarreal CF, que venia de guanyar les tres últimes edicions en un competit grup, aquest any no ha pogut repetir la gesta: «El Juvenil A del Villarreal és un any molt exigent. Els primers mesos de competició no ens eixien les coses. Una vegada que vam agafar confiança, vam aconseguir acabar bé la temporada. Vam ser el millor equip de la segona volta, però tot i així no ens va donar per disputar la Copa del Rei».

Els juvenils grocs a hores d’ara estan immersos en la Copa Federació. Un títol que volen alçar per acabar la temporada amb bon gust de boca; guanyant un títol: «No hem entrat a la Copa del Rei, però estem a la Copa Federació i volem guanyar-la. No és el mateix, però estem mentalitzats en acabar bé la temporada».

Si haguera de quedar-se amb un únic moment de la seua, de moment, breu però intensa trajectòria, el murcià ho fa amb una de les seues participacions amb la Selecció Espanyola Sub-16: «Les convocatòries amb la Selecció Espanyola sempre són per al record. A Lorca, vaig viure la més especial. En un partit vaig sortir a la segona part, vaig provocar un penal i vam aconseguir empatar. Va ser una passada», reconeix.

‘GOYESCA’ // El veloç carriler ens confessa la seua capacitat natural per provocar penals. «En l’etapa de cadets, vaig provocar un penal durant quatre partits seguits. És més, hi va haver un partit davant el Torrelevante en què em van fer tres penals a la segona part. Els meus companys al·lucinaven. A aquesta jugada la van batejar com la goyesca», reconeix entre rialles el jugador murcià.