La seua es una altra de les històries que, tan a sovint, succeeixen al nostre futbol base i que són tan necessaries per als clubs modests. Sense persones com la nova presidenta del CF Alcalà, M. Carmen Arnau, i la resta de membres de la seua junta directiva, la supervivència d’un club com aquest seria impossible.
Primer va ser un «has d’estar en la junta perquè si no no som prou gent». Més avant va ser un «has de ser la vicepresidenta». I per últim, aquesta temporada ja li van dir allò de «et poses tú de presidenta, vinga».
I M. Carmen sempre va accedir pel bé del club.
La seua experiència és la de tot directiu d’un club xicotet. Molt matinar per a preparar tornejos, viatges amb els equips, resoldre qüestions sobre les equipacions dels jugadors, trobar diners on no hi ha... Tot un viatge ple d’obstacles que només troba compensació cada cap de setmana, quan els joves dels diversos equips del club salten al terreny de joc per a lluir, plens d’orgull, l’escut del CF Alcalà.
molta il·lusió / El ben cert és que la protagonista de la nostra història d’avui mai haguera imaginat, només uns anys enrere, que acabaria presidint un club de futbol, però il·lusió no li’n falta. També sap que les coses, sobretot al món del futbol base, són cada volta més complicades, però ahí permaneix any rere any. Sempre remant per a que el seu CF Alcalà continue sent el protagonista de la seua particular aventura.
I és que la de M. Carmen és una història que de segur té moltes rèpliques en molts clubs xicotets. Una història on cada alegria, per xicoteta que siga, sempre acaba compensant amb escreix els mals moments.
