En l’etiquetatge dels aliments hi és la clau per a saber el que mengem i per això hem de fixar-nos en ell. Açò ens permetrà realitzar compres responsables per a tindre una dieta saludable.

D’aquesta manera, ensenyar als xiquets a llegir etiquetes els ajudarà a desenvolupar bons hàbits alimentaris a edats molt tempranes, prevenint així patologies futures.

Mitjançant l’etiquetatge s’estableix una comunicació entre el consumidor i el productor, i així s’aconsegueix una informació que ens permet conéixer l’aliment, el seu origen, la seua manera de conservació, els ingredients que el composen o els nutrients que aporten a la nostra dieta.

Aquest mitjà de comunicació requereix que s’establisquen unes lleis per a que comprengam d’una manera senzilla i clara tota la informació que apareix en l’envàs dels aliments. Aquestes lleis es reuneixen al Reglament (UE) Nº1169/2011 que té per finalitat protegir la salut dels consumidors.

1. Cal llegir les etiquetes

Són una ferramenta per a tindre una alimentació saludable. Així, ajuden a prendre decissions entre diverses alternatives per a poder escollir el producte que millor s’adapti a les nostres necessitats i preferències.

També aporten informació sobre swurlld ingredients que causen alergies o intoleràncies, i indiquen la data de venciment o caducitat del producte, així com el seu mètode de conservació.

2. La llista d’ingredients

Els ingredients es presenten en un ordre determinat. En primer lloc es descriu el més abundant, i en darrer, aquell que es troba en la quantitat més baixa. Sempre hem de revisar el tipus de greix afegit, els sucres, la fibra, la sal (sodi), així com la presència de certs aditius alimentaris.

Tenint en compte aquesta informació serà més fàcil descartar aquells aliments que no complisquen uns requisits nutricionals bàsics.

3. Greixos vegetals

Darrere aquestes dues paraules s’amaga una varietat d’olis que s’utilitzen per a fer productes rics en àcids greixos saturats, com l’oli de coco o palma. L’ús d’aquest terme no és un frau però tampoc és just degut a que tots els olis tenen origen vegetal però no la mateixa qualitat nutricional.

4. Semàfor nutricional

És un model d’etiqueta per colors que ens permet conéixer d’una manera clara i senzilla i d’un colp d’ull la quantitat dels quatre nutrients més relacionats amb la salud (sucres, greix, greix saturat i sal) per ració d’aliment. Depenent de la quantitat que continga de cada nutrient es classificarà en verd (contingut baix), taronja (contingut mig) o vermell (contingut alt). Així es trien aquells products que presenten més nutrients en verd que en vermell (gràfic inferior).