En el 40é aniversari del CD Tonín cal destacar la figura del seu president, Antonio Navarro Manzanares, Tonín. Un home que porta sempre en el cor el seu club i el CD Castellón, el qual va defensar en nombroses batalles futbolístiques, moltes d’aquestes encara fresques en la memòria.
Quan va penjar les botes, va obrir les portes a una idea que li van traslladar uns pares il·lusionats en que els seus fills jugaren a futbol. Va nàixer el CD Tonín, un club referent en el futbol base que ha sabut superar els continuus canvis amb clubs que anaven apareixent i al poc desapareixien per diverses circumstàncies.
Just és reconéixer i valorar, per mèrits propis, a tots els coordinadors, delegats i entrenadors que van estar i als que estan actualment, perquè amb dedicació, treball, il·lusió i paciència han portat el club al més alt a escala local, provincial i autonòmica.
Però el més important és que han sigut, i són, centenars de xiquets i xiquetes als que Tonín ha vist lluir l’escut. Uns pocs van culminar les il·lusions amb les que cada jugador comença a jugar a futbol, però tots han significat la raó d’existir d’aquest club, l’orgull d’un president cada vegada que escolta després de molts anys: «Presi, jo vaig jugar en el Tonín».
