El futbol és la gran passió que comparteixen els xics, que, amb una motxilla carregada d’il·lusions, deixen enrere la seua vida per posar rumb a la Ciutat Esportiva del Villarreal CF i tractar de perseguir el seu somni de ser futbolistes professionals.

El juvenil Iván Parra és un dels molts jugadors que han donat aquest valent pas en els últims anys. El jugador alacantí de 18 anys es va aficionar al futbol a l’escola i ràpidament va passar a jugar en conjunts com l’Hércules, l’Alacant, el Lacroos Babel i el Kelme, abans de fitxar pel planter del Villarreal CF.

«Recorde la meua arribada al club amb molta il·lusió, ja que des que era menut el meu somni era poder pertànyer a un equip gran de Primera Divisió. De fet, el meu millor record en el món del futbol va ser quan em vaig assabentar que tenia la possibilitat de venir al Villarreal CF», reconeix un Iván Parra que segueix tenint molt en ment, des de la distància, l’incondicional suport de la seua família i amics: «Porto temps fora d’Alacant, però pense molt en familiars i amics. Els trobe a faltar. El meu principal suport des que vaig néixer han estat, com és lògic, els meus pares. Ells sempre m’han donat suport en totes les decisions que he prés a la vida. També m’agradaria recordar el meu avi Víctor. No seria la persona que sóc si ell no hagués estat sempre donant-me suport».

Va arribar a Vila-real amb la il·lusió de triomfar en el món del futbol, però a la Residència de Miralcamp ha anat conreant altres inquietuds: «La sanitat és un món al qual m’agradaria dedicar-me professionalment. Per això, compagine el futbol amb els meus estudis d’auxiliar d’infermeria. Estic completant el meu període de pràctiques a la Residència de la tercera edat Verge de Gràcia i la veritat és que estic encantat».

«És important sentir-te satisfet amb la teua tasca i jo així ho sento. Comparteixo moments únics amb els usuaris i també amb els meus companys de professió. Quan em vaig assabentar que el Villarreal CF col·laborava amb la Residència dins d’Endavant Igualtat vaig pensar que m’havia sorgit una gran oportunitat. Em vaig presentar a voluntari i crec que va ser un encert perquè estic aprenent moltíssim», explica.

ESFORÇ I COMPROMÍS // Malgrat la seua immersió en el món laboral, no ha deixat de banda la raó per la que va aterrar a Vila-real, el futbol. «És part fonamental del meu dia a dia. Entrene tots els matins amb l’objectiu de seguir creixent com a jugador. M’esforçe al màxim cada dia i no em pose límits, amb l’objectiu de créixer com a jugador i millorar com a defensa», confesa.