Va nàixer el 15 de febrer de l’any 1873, era fill de Faustino Valentín Mechó i de M. del Carmen Torrejón Lorente (germana de Matías Torrejón Lorente), foren els padrins Ramon Montes i Francisca Valentín.
Va estudiar Dret a la Universitat de València, on va exercir d’advocat.
Ja ben jove va militar en el (PURA) (Partido de Unión Republicana Autonomista). En 1905 va dirigir el diari El Pueblo, de tendència blasquista.
En 1906, com molts militants del partit blasquista, es va decantar pel valencianisme i va participar en la fundació de la associació València Nova, escissió de Lo Rat Penat, amb la pretensió de reprendre la línia valencianista iniciada pel fundador Constantí Llombart. L’associació estava formada majoritàriament per gent de la classe mitjana burgesa, menestrals i estudiants; la seua concepció dels problemes valencians es movia entre el regionalisme i el nacionalisme. La dita associació editava el diari València Nova.
Entre gener de 1918 i desembre de 1919 va ser alcalde de la ciutat de València. Durant el seu mandat va obtindre un gran suport ciutadà puix va encapçalar les peticions i manifestacions que protestaven contra l’escassetat de subsistències, que es produïa des del començament de la Primera Guerra Mundial.
Per a intentar solucionar el problema, va crear una Junta de Subsistències, encarregada de regular els preus i d’intentar evitar els moviments especulatius en el preu del pa, i va arribar a intervenir setanta-cinc forns de la ciutat per tal de garantir el pa a la població.
També des del seu lloc d’alcalde de València, l’agost de 1918, va presentar una moció que demanava l’ensenyament del valencià a les escoles de la ciutat, raó per la qual va ser durament criticat des del diari El Pueblo, dirigit per Félix Azzati. La moció declarava: «... se sirve acordar que, en todas las Escuelas y centros de enseñanza no técnicos, de Facultades Artes y Oficios se enseñe a leer i escribir el valenciano, sin perjuicio de las otras enseñanzas a las que se dediquen, que se ruegue así a todos dichos centros y que en aquellos que subvenciona, directa o indirectamente el Exmo. Ayuntamiento sea condición indispensable y previa para el pago de dichas subvenciones se justifique que dan esa clase o enseñanza con toda regularidad».
La moció va ser aprovada per unanimitat, encara que mai es va dur a terme, a conseqüència de la desautorització del seu propi partit, el PURA, que a la fi aconseguí la dimissió de l’alcalde i que la moció no s’aplicara. Es pot afirmar, per tant, que Valentín va perdre l’alcaldia per defendre la llengua.
En 1919, es va anar distanciant del partit blasquista, amb el suport de les Societats Obreres del Port de València; pretenia mantenir una línia de masses i obrerista i alhora potenciar el nacionalisme valencianista.
L’any 1919 es va presentar a les eleccions generals espanyoles, amb el suport personal del sorianisme (una escissió personalista del blasquisme, enfrontada al personalisme antivalencià de Félix Azzati, prolerrouxista, encara que no va eixir escollit.
L’any 1923 es va presentar a les eleccions de diputats a Corts, celebrades el 29 d’abril, i va ser escollit diputat pel districte de Nules. Hi ha una anècdota que ens indica l’ambient a la nostra població; el 19 de març Faustino Valentín va fer la seua entrada a Nules, ja com a diputat pel Districte, l’Ajuntament, presidit per Vicente Huesa, i tot el poble el varen rebre amb volteig general de campanes i banda de música; però el rector Juan Marco va voler impedir el volteig de campanes, amb la qual cosa la gent es va avalotar; el fet que més va indignar fou que durant la campanya electoral, pareix que s’havia rebut de la mateixa manera al candidat conservador foraster Jaime Chicharo.
Durant la dictadura de Primo de Rivera va estar activament implicat a l’oposició i va participar en l’alçament avortat contra el règim conegut com “la Sanjuanada”, el 1926.
En les eleccions generales de 1933 fou escollit diputat per la província de València, però en 1934, disconforme amb la política d’Alejandro Lerroux, va abandonar el partit i, juntament amb Julio Just i Vicente Marco Miranda, va fundar Esquerra Valenciana. A les eleccions generales espanyoles de 1936, fou escollit diputat per la província de Caceres, com a representant d’Unión Republicana a les llistes del Front Popular. Va arribar a ser magistrat del Tribunal Suprem.
revolta militar
Una vegada iniciada la revolta dels militars que va provocar la la Guerra Civil, es va mantenir fidel a la República i el 21 d’agost de 1936 fou nomenat vocal d’avituallament de la Comissió Provincial de Reclutament de Conca, presidida per Luís García Cubertoret, encarregat de formar l’exèrcit republicà.
En finalitzar la guerra es va exiliar i va ser nomenat vocal de la Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles (JARE), presidida per Luis Nicolau d’Olwer, organisme que tenia com a finalitat gestionar “cuantos recursos y bienes puedan y hayan de destinarse al auxilio de los que emigren de España por defender las Instituciones democráticas de nuestro país”, i així va administrar part del famós tresor transportat a Mèxic en el iot Vita.
Va morir a França l’any 1944.
*Cronista oficial
de la vila de Nules
