La nostra voluntat és treballar per als nulers i nuleres deixant la política per a qui vol ser-ne un professional. Ara, les circumstàncies ens porten a parlar de temes que estan en la boca de tots.

La situació que estem vivint està sent emprada per part d’algunes forces polítiques per a crear una cortina de fum sobre altres problemes. Ja no parlem dels problemes de l’atur, ni de les retallades en sanitat i en educació públiques (sectors que també han atacat sense cap mirament estos dies i que, des de fa temps, pretenen privatitzar), ni dels casos de corrupció que ens han arruïnat als de sempre (treballadors i treballadores) essent un escàndol a tot arreu, excepte a Espanya.

A nivell local, i com a exemple, una idea sorgida des de la Regidoria de Cultura per tal de modernitzar i adequar els Jocs Florals al que realment són, un acte d’entrega d’uns premis literaris, una decisió que res va tindre a veure amb la política, va ser malinterpretada per part del partit en l’oposició de l’Ajuntament. Podem entendre el joc polític, però no compartim que, sense tindre en compte la delicada situació actual, el PP local no dubtara en incendiar a part de la ciutadania del poble a través de les xarxes socials amb una visió partidista i, sense cap informació prèvia, sobre el que havia passat. Pensem que és una actuació irresponsable. Només es tracta d’entendre que en un acte cultural no hi ha cap motiu per a què sonen himnes. Els himnes i les banderes tenen el seu moment i el seu lloc, tal com es va poder veure en l’acte del 9 d’octubre. Només així dignifiquem el que realment representen.

I, qui i què es guanya amb esta actitud? De moment, han aconseguit desviar l’atenció de temes que haurien d’ocupar les primeres planes dels diaris. Perquè, ¿no penseu que ens haurien d’informar de les conclusions finals de la trama Gürtel sobre el finançament il•legal del PP? Ens parlen contínuament d’acomplir la llei quan en el seu partit són els primers que no ho fan. Ho hem vist i ho seguirem veient. Però, d’això no en parlem. Ens fan creure que estem en perill, que hem de ser o d’un bàndol o d’un altre, sense cap més opció. Fins i tot, han aparegut grups radicals que creuen que poden imposar la seua opinió emprant la força contra qui pensa diferent. Nosaltres, sempre estarem amb la tolerància i el respecte a la diversitat, també d’opinió. I, sí, hi ha més opcions. Tot no és blanc o negre.

Ara, només es parla de Catalunya que s’ha convertit en l’arbre que no ens deixa veure tot el bosc dels greus problemes que patim. Per què no parlem de la línia tan fina que l’Estat ha dibuixat entre el que és legal i el que és legítim? O de la poca voluntat de diàleg? Per què no parlem de com es vulneren drets bàsics dels ciutadans (d’impremta, de publicació, d’opinió, de manifestació...)? I, què hi ha de la diferent vara de medir de la justícia segons de qui o de què es tracta? No, d’això no en parlem. Sembla que no interessa. Amb quina bandera es tapen les vergonyes?