Per cinquena vegada, la Junta de Festes de Castelló ha encarregat la realització de l’espectacle de cloenda de les festes a Xarxa Teatre. Estem plenament convençuts que sense l’estreta relació que hem mantingut amb els representants d’algunes de les Juntes de Festes i la seua confiança a l’hora d’encarregar-nos la gestió artística i la producció d’actes de gran format, el nostre aprenentatge artístic haguera sigut més lent. Tot això començà amb la creació de la Junta de Festes democràtica.

Aquell col.lectiu de gent jove, que s’encarregà de convertir les festes de la Magdalena en una setmana de convivència popular al carrer, apostaren per un grup de teatre vila-realenc, Xarxa Teatre, que feia espectacles de teatre al carrer inspirant-se en les arrels castellonenques, però donant-li una pàtina de modernitat a les tradicions dels pobles de la nostra província. Josep Miquel Francés i Vicent Farnós foren els encarregats d’introduir-nos a l’emblemàtica junta de Tian Pla. I d’ací nasqué una amistat que encara perdura. Amistat que anava passant-se de mà en mà any rere altre. Canviaven els components de les juntes i augmentaven els nostres amics i amigues. Cadascú d’ells anava afegint al calendari festiu actes que s’havien concebut al voltant d’una paella al bar que Emilio tenia a les Alqueries de Santa Bàrbara. La metodologia era sempre la mateixa. La Junta plantejava una inquietud per millorar la programació i Mireia, Leandre, i Nel.lo somniàvem en veu alta què es podia fer. Els altres comensals ens ajudaven a deixar volar la imaginació per a aportar més idees. Algunes es concretarien després en actes com l’Enfarolà del Fadrí o el Tombacarrers. Cada any, les nostres responsabilitats en assessorament artístic augmentaven. En 1998, la junta presidida per Raül Pasqual ens encarregà per primera vegada un Magdalena Vítol.

ALIMARA // Uns anys abans (1994), José Monleón, director del Festival de Teatre Medieval d’Elx, ens havia encarregat que férem un gran espectacle a la plaça de la basílica de Santa Maria a Elx. El montatge impactà per la seua novetat i l’espectacularitat de les imatges. A més estigué molt ben documentat amb bones fotografies, una bona filmació i grans ressenyes periodístiques. Aquell treball fou el document inicial a partir del qual anàvem a crear un espectacle sobre les tradicions de Castelló. Hi havia tradicions que volíem representar, però érem conscients que tota tradició comporta una evolució i per això nosaltres no ens havíem de limitar a fer allò que havien fet els nostres avantpassats sense aportar l’evolució estètica del nostre temps.

Després de la traca que recorria el centre de Castelló i el “Magdalena” que cridaven les regines des de la balconada de l’Ajuntament, que era contestada per tots els ciutadans presents amb el crit de ‘Vítol’, havia de començar l’espectacle de cloenda de les festes. Poc a poc, les idees començaren a prendre cos entorn un escenari que posàrem davant de la concatedral. Allí hi havia una colla de dolçainers que interpretaren la música en directe i poc a poc es representaven les escenes. La Romeria la feien uns escaladors baixant des del Fadrí, una bastida es convertia en una gaiata, l’Ofrena era projectada sobre la façana de l’església, es ballava el ‘Bolero de Castelló’, els dimonis de la Nit Màgica apareixien dalt de la bastida i el rostre de les reines era projectat en format gran sobre l’església. L’èxit fou enorme i aquelles idees es quedaren marcades en la retina de la gent i han vingut repetint-se un any rere un altre.

L’any 2000 se’ns tornà a encarregar que realitzàrem un Vítol. Aquell any plantejàrem parlar de la setmana de festes com un lloc acollidor, conseqüència lògica de la nostra herència mediterrània on tantes cultures havien conviscut. Hi hagué escenes aèries amb personatges enganxats d’una gran grua que sobrevolaven per dalt del cap dels espectadors: el ball dels cavallets del Corpus, el naixement de Tombatossals, cerimònies religioses jueves, desfilades mores, la Mare de Déu de Lledó, les regines...

A partir d’aquell moment descansàrem un poc en la responsabilitat de concebre i crear un espectacle original nostre encara que ajudàrem algunes juntes a realitzar les seues idees. Aquells ítols que havíem realitzat marcaren tant el concepte de com calia fer-los que d’altres artistes als quals se’ls encarregà la cloenda amb posterioritat rebien tènues acollides ja que allò que feien no era un Vítol. Sense haver estat conscients havíem creat un concepte no escrit de com havia de ser.

PASSAREN 12 ANYS // Passaren 12 anys fins que se’ns tornà a encarregar la realització d’un nou Vítol. El 2012 treballàrem sobre el concepte de la fundació de la ciutat tant literari, amb les diferents versions del Tombatossals (Tirado i Segarra), com històric amb la conquesta i repoblació per Jaume I. Sense oblidar, la Magdalena, les gaiates i les reines. Grans imatges murals eren projectades sobre la concatedral seguint la narració de l’acte.

L’any passat se’ns encarregà el Vitol per darrera vegada. Apostàrem per fer un reconegut pels artistes castellonencs que havien tingut les festes de la Magdalena com a tema d’inspiració pels seus treballs. Això ens va permetre incloure poemes de Bernat Artola i Miquel Peris i Segarra, interpretar música de Matilde Salvador, Pepito García i l’estrena d’una cançó de Samuel Parejo amb lletra de l’excel.lent cantant de jazz Bàrbara Breva, i projectar pintures i dibuixos d’Amat Bellés i Ripollés.

La dramatúrgia era la característica en la manera de fer aquesta festa, però la sorpresa estava garantida per la posada en escena amb accions de dansa sobre la paret del Fadrí, acrobàcies amb teles penjades davant del mercat, grans projeccions sobre la façana de la concatedral de Santa Maria, la Colla de Dolçainers, els dimonis, el ball de les ‘Marineries’, la pirotècnia de Pepe Peñarroja... De nou Castelló en tota la seua plenitud artística, festiva i tradicional.

I enguany la Junta de Festes ha tingut a bé tornar-nos a encarregar un Vítol. Em permetreu que no desvetllem els continguts d’aquesta nova versió. Tant sols voldríem agrair a la gent de Castelló la fidelitat que al llarg de vora 25 anys ens ha mostrat i que ens ha permès tornar anualment a compartir amb la ciutadania el nostre concepte de teatre, d’espectacle al carrer, de tradició i de festa que considerem ha estat bàsic per a que la nostra companyia haja donat tantes vegades la volta al món portant el nom de Castelló i la cultura valenciana als cinc continents. Magdalena, festa plena! H