Les festes de la Magdalena no començaràn demà 3 de març, perquè, a Castelló tots els dies de l’any són Magdalena. L’esperit verd que envaeix els carrers de la capital durant nou dies màgics està present en els 356 restants. L’orgull de pertinença a aquesta terra el tenim des del moment en què naixem i ho manifestem sempre que tenim l’oportunitat, que és sempre.
Podrem passar moments difícils, en l’àmbit col•lectiu o personal, però si hi ha alguna cosa que caracteritza una castellonera o un castellonero és la permanent defensa de tot allò nostre, la voluntat comuna de portar el nom de la ciutat on siga, les ganes de recordar la nostra tradició, la nostra cultura, la nostra història, i tenir-les presents de forma constant. Castelló és una xicoteta gran pàtria.
Enguany viurem una festa més, però no serà una festa més. Serà, de nou, la millor Magdalena que recordem. Una Magdalena viva, alegre i compartida. Pren sentit l’orgull de genealogia que amb tant de seny va escriure Bernat Artola i que ens representa com un poble carregat d’identitat, amb satisfacció plena pel temps passat que ens ha fet com som, però amb confiança en el que ha de venir i que ha de ser, necessàriament, d’esplendor. Anar a la romeria no és, tan sols, anar de festa, també és caminar amb pas decidit endavant. En el camí lluminós a la Magdalena tenim el millor exemple: un Castelló unit, cohesionat i fort amb fe en el futur.
Exercirem de capital. Volem ser la ciutat acollidora que abraça la Plana i els pobles de tota la província. Serà el temps de la germanor. La Magdalena és oberta, plural i diversa. Totes i tots tenim espai en la festa. Ara deixarem de costat les sigles i els partidismes, compartirem la diversió amb els que estan al nostre voltant i també els que se situen més lluny, serem solidaris amb aquells que se senten diferents, però són iguals. Iguals en la diferència. Aquest és l’esperit verd que ens impregna aquests dies com si foren els efluvis de la flor del taronger de la nostra horta.
Ser cívic i gaudir
En aquests dies, el civisme ha de ser tan important com les ganes de festes. Són dos objectius compatibles, perquè ningú pot gaudir causant un perjudici als altres, encara que els altres siguen només una minoria, i ningú ha d’impedir que la majoria visca una setmana de celebració en llibertat. Siguem respectuosos i comprenguem els que tenen una percepció de la festa que no és la nostra. L’empatia ens permet comprendre les emocions, ens col•loca en el lloc dels altres perquè puguem percebre el seu punt de vista des d’una altra perspectiva. De vegades és més complicat del que sembla, però cal intentar-ho. I com quasi tot el que s’intenta en aquesta vida, s’aconsegueix.
Una suma d’esforços
I una última reflexió: la Magdalena és un treball comú, el resultat de la suma de milers d’esforços individuals. És moment d’agrair la gran labor de la regidora de Festes, Sara Usó, de l’equip de la Junta de Festes, del Patronat Municipal de Festes, de la Gestora de Gaiates, i de les 18 comissions de sector que vertebren la festa, de la Federació de Colles, de tots els ens vinculats… Un agraïment especial a les reines, Carla Bernat i Lucía Burguete; i les seues dames, a les madrines, als presidents i presidents infantils. I a les seues famílies, sense les quals res seria possible. Gràcies també, als pregoners, Salvador Ramos y Juan Cabello. Ja podem dir: Ja el dia és arribat de la nostra Magdalena i desitgem que siga plena de goig pur i verdader. Perquè l’esperit verd ha tornat.
