No va ser la Magdalena del cinquantenari, ja que la commemoració es reservava per a 1995, però sí que van ser les festes de la 50ª edició, perquè des de 1945, quan es va adoptar l’actual estructura festera, es complien cinquanta anys. Encara quedaven molts protagonistes vius que aquella iniciativa de convertir la Magdalena en unes grans festes que van contribuir a la reconciliació dels castellonencs després de la tragèdia de la guerra civil. Per esta raó, la Junta de Festes que presidia el doctor Sixto Barberá es va aplicar a fer d’aquella Magdalena de 1994 una gran explosió de festa en el carrer sense descuidar els actes més tradicionals que són senya d’identitat de Castelló.
Després de la primera mascletà ja fora de Maria Agustina, a la avinguda del Mar, el Pregó va celebrar la seua 50ª edició, des que va ser ideat per l’apotecari Manolo Segarra Ribes el 1945. Per esta raó i com a record es va alçar un monòlit en la plaça Cardona Vives i es va rendir homenatge al mateix Segarra i al poeta Bernat Artola, que va escriure els versos que inviten a participar en la festa i que aquell any van ser cantats per Antoni Gascó.
Els castellonencs van tindre sort i la climatologia va acompanyar a una gran setmana d’actes amb la presència simpàtica i encantadora d’unes grans reines que van ser Lorena Sánchez i Carla Cerdá. La Romeria va transcórrer tan popular i participativa com és habitual i es va sumar el president, Joan Lerma, i el seu rival polític, que prompte el substituiria, Eduardo Zaplana. I, amb ells, l’alcalde, José Luis Gimeno, i Carlos Fabra.
Tornà ja consolidada
En la Tornà, ja plenament consolidada, van participar milers de romers que van entrar a Castelló amb Les Tres Caigüdes i la Desfilada de Gaiates. Per cert, la gaiata del Grau, la madrina de la qual va ser Isabel García Manya, va guanyar el concurs, amb un disseny avantguardista de Julián Sebastiá.
Sixto Barberá i la seua junta va voler traure la festa al carrer i ho va aconseguir. Actuacions de gran qualitat que es van dur a terme en l’avinguda del Rei i en la plaça Major amb Loquillo, Los Rebeldes i fins a les rumbes de Los del Río. Quasi mil músics va participar en el Festival Internacional i la gran innovació d’aquell any va ser el Tombacarrers i l’Esclat de Llum, cavalcada nocturna en què es va reconvertir en el clàssic Coso Multicolor.
L’ Hostal del Vi es va instal·lar en Hort dels Corders i es va col·locar en l’avinguda del Mar una de les fonts cibernètiques que van causar sensació en l’Olimpíada de Barcelona 92.
Va haver-hi també temps per a anar elegants a la gala de la reina i per a assistir a la sarsuela al Principal dels 100 anys. Respecte a la fira taurina, els protagonistes van ser els toreros de Castelló. Álvaro Amores es va enfrontar a dos miures i Bustamante va triomfar en la correguda de jònecs. També va debutar Victorino. Tot, en el marc de l’aniversari.
