La història de Castelló de la Plana està unida a la figura de l’infant Pere de Portugal (1187-1255). Era fill del rei Sanç I de Portugal, casat amb l’infanta Dolça, filla del comte de Barcelona i, per tant, per via materna emparentava amb la casa reial d’Aragó i amb el temps seria oncle del rei Jaume I. L’any 1212 en morir el rei Sanç va heretar la corona el seu fill Alfons II que es va enemistar amb el seu germà l’infant Pere, raó per la qual aquest va haver d’exiliar-se i refugiar-se al regne de Lleó, on regnava Alfons IX, casat amb la seua germana Teresa de Portugal. Com els fets militars derivats de les disputes familiars donarien la victòria al rei de Portugal, l’infant Pere es va convertir de per vida en un exiliat, d’existència molt intensa, obligat a establir-se en diferents regnes peninsulars.

L’any 1229, i per intermediació de Jaume I d’Aragó, contrau matrimoni amb la comtessa Aurembiaix d’Urgell, una dona poderosa amb la que no tindria descendència i que moriria l’any 1231, havent dictat testament declarant hereu el seu espòs, la qual cosa anava contra els interessos de Jaume I, que pretenia incorporar el comtat d’Urgell a la seua corona. Per això, el mateix dia de la mort de la comtessa, va pactar amb l’infant Pere de Portugal la permuta del comtat d’Urgell per gran part de Mallorca i part dels drets de conquesta d’Eivissa.

Sent senyor de Mallorca, l’infant Pere va portar endavant una intensa activitat que beneficiaria el desenvolupament del territori en matèria social, econòmica i institucional, destacant especialment la seua preocupació pel foment del comerç i la concessió de la primera moneda mallorquina d’encuny cristià.

Fins l’any 1242, el rei Jaume I no va tindre una intervenció molt directa en la política mallorquina, però, a partir d’aquesta darrera data, va portar endavant diverses accions per recuperar Mallorca per a la corona i ho va aconseguir mitjançant el pacte amb l’infant d’una nova permuta datada el dia 18 d’agost de 1244, en virtut de la qual li cedia els castells i viles de Morella, Morvedre (Sagunt), Almenara, Sogorb i Castelló de la Plana, a canvi dels drets que l’infant tenia en terres mallorquines.

L’any 1244, el terme de Castelló estava majoritàriament habitat per musulmans, segons es desprèn dels pocs documents d’època arribats als nostres dies, ja que quan el castell es va rendir al rei Jaume I la segona meitat de 1233, la major part dels musulmans que vivien en un nombre important d’alqueries disperses per tot el terme municipal no van ser expulsats. Entre els anys 1245 i 1247, les coses seguirien per un estil, i Pere de Portugal, com a senyor dels castells valencians permutats amb el rei, vivia de les rendes que els seus habitants li pagaven regularment.

MUSULMANS ALÇATS EN ARMES // Però la situació canviaria radicalment l’any 1247 quan els musulmans valencians s’alcen en armes contra Jaume I i aquest després d’obtenir les primeres victòries militars dicta la seua expulsió, acció que va tenir resultats diferents als inicialment prevists. Pel que fa les terres castellonenques, els musulmans van ser expulsats en la seua pràctica totalitat al Maestrat i també a la Plana, i també als castells

de Morvedre (Sagunt), Almenara i Sogorb, amb la qual cosa, els termes municipals de la major part dels castells, llavors en mans de Pere de Portugal, quedaven sense habitants i, per tant, ell quedava privat del cobrament de les rendes que li pertanyien.

Les queixes davant del rei no van tindre fruit i, com per aquell mateix temps Jaume I estava enfrontat amb el seu fill Alfons, Pere de Portugal no va dubtar a seguir el bàndol de l’infant per tal de portar endavant accions de força favorables al seus interessos. La resposta de Jaume I va ser molt contundent, i, sense dubtar, i pel que fa l’infant Pere l’any 1248 li va confiscar els cinc castells valencians i les demés possessions que tenia.

La guerra familiar era a tan alt nivell que les parts confrontades van tractar de buscar diverses vies d’acord entre les parts. La solució a les reclamacions de Pere de Portugal es va deixar en mans de la reina Violant d’Hongria, en ser nomenada com a àrbitre del conflicte, amb l’ajut d’alguns eclesiàstics i alguns destacables juristes. El 24 de febrer de 1249 es va dictar sentència i, entre altres coses, es contemplava que el rei pagaria a l’infant la quantitat de 12.000 sous en compensació de les pèrdues sofertes, però mentre la guerra amb els musulmans no finalitzara, el rei continuaria conservant els castells valencians, es faria càrrec de les despeses de manteniment i fomentaria la repoblació cristiana. Al castell de Morvedre hi hauria 45 homes, als de Sogorb i Almenara 35, i al de Castelló, notablement més menut, una xicoteta guarnició de cinc homes. De Morella no se’n parla al document, però sabem que ja estava poblada amb cristians i, per tant, tot i que confiscada, les circumstàncies eren diferents.

ELS CINC CASTELLS ‘RESERVATS’ // El 18 de maig de 1250 es va signar un nou acord entre el rei i els infants Alfons i Pere, en virtut del qual el rei va retornar les heretats confiscades als partidaris de dits infants, també va retornar a l’infant Pere tots els drets que tenia al Camp de Tarragona, però va seguir reservant-se els cinc castells de les comarques valencianes pel seu alt valor estratègic, tot i que manifestant que estarien en custòdia de l’arquebisbe de Tarragona. Era una manera indirecta de donar a entendre que no tenia intenció de retornar els castells a Pere de Portugal, ja que volia integrar-los al seu patrimoni.

Dins d’aquesta situació de segrest vetllat, el 8 de setembre de 1251, Jaume I va donar llicència al seu lloctinent Jimén Pérez de Arenós, per tal que poguera canviar la ubicació de Castelló, des de l’emplaçament del Castell Vell (de la Magdalena) a qualsevol altre lloc del terme que considerara adequat, iniciativa que va donar origen a l’assentament al poble de la Plana que amb el temps es convertiria en l’actual ciutat de Castelló.

Finalment, i per tal de completar el procés, el 30 de juny de l’any 1254, i en circumstàncies polítiques i familiars més favorables, el rei Jaume I va pagar la quantitat de trenta-nou mil sous a l’infant Pere, a canvi dels cins castells valencians que tant volia, el de Morella, Morvedre, Almenara, Castelló i Sogorb, i totes les viles i aldees que en formaven part d’ells, amb la qual cosa el rei les incorporava al seu patrimoni reial, del qual algunes d’elles quasi mai més es separarien, en especial Morella i, a partir del segle XIV, també la vila de Castelló que, a meitat de dita centúria, es convertiria en seu de la Governació de la Plana i això contribuiria espectacularment al seu desenvolupament futur. H