El 30 de març es projectarà en el Centre d’Interpretació de la Reserva Natural de les Illes Columbretes, situat en el Planetari de Castelló, l’audiovisual Aïllats. De 11.00 a 12.30 hores, es podrà veure novament este documental realitzat per Patricia González, Eva Mestre i Xavi del Señor, que versa sobre les gents que van habitar les illes i que va comptar amb la col·laboració d’escriptors i cineastes coneguts, com David Trueba, Manuel Vicent i Vicent Usó, el poeta Josep Porcar, o músics com Tom Bobadil, José Galindo i Manolo Cuixeres, entre altres.

Aniversari

La projecció d’este documental s’emmarca dins dels actes programats pel 30é aniversari de la reserva natural.

Prop de les costes de Castelló, a 28 milles del Cap d’Orpesa emergixen, desafiant al mar, les antigues Illes de les Serps, ara Columbretes, un xicotet arxipèleg d’origen volcànic a mitjan camí entre la Península i les Balears, i que coneixem com l’Illa Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot.

Este arxipèleg, pel seu aïllament i excel·lent estat de conservació alberga diverses espècies animals i vegetals escasses en la resta del Mediterrani com la gavina d’Audouin, el falcó d’Eleonora o l’escassíssima marduixí hookeri, i un número considerable d’espècies úniques en el món com la sargantana de Columbretes o l’alfals arbori. Precisament, quant a la flora i vegetació del lloc, destaquen dos endemismes: morritort marítim de Columbretes (Lobularia marítima columbretensis) i l’alfals arbori (Medicago citrina). La planta predominant és el sosa fina (Suaeda vora) que cobrix majoritàriament l’Illa Grossa. Altres destacables són la carlota marina (Daucus gingidium), el fenoll marí (Crithmum maritimum), l’arç intricat (Lycium intrincatum) i la paternostrera (Withania frutescens).

Entre els visitants que van freqüentar estes illes destaquen grecs i romans o la de pescadors, contrabandistes i pirates fins a principis del segle XIX. La colonització de l’arxipèleg es produïx a mitjan eixa centúria amb la construcció del far de l’illa (1856-1860), sent, per tant, els faroners els seus únics habitants des de mitjans del segle XIX fins a 1975.

Les 19 hectàrees que constituïxen la superfície emergida de les Illes Columbretes (de les que catorze corresponen a l’Illa Grossa), acabe municipal de Castelló, van ser protegides per la Generalitat Valenciaba l’any 1988 davall la figura de parc natural. En la Llei d’espais naturals de la Comunitat Valenciana de 1994 esta figura va ser requalificada com a reserva natural.