Durant el període 2005-2014 es van registrar 268 grans incendis en territori espanyol, dels quals 19 (el 7%) van correspondre a la Comunitat Valenciana. No obstant això, si l’anàlisi dels grans incendis se centra en els majors, es constata una notable singularitat a la Comunitat Valenciana enfront d’aquest fenomen: és la regió espanyola, i probablement d’Europa, que ha patit major proporció de mega-incendis des que tenim registres directes.
La Comunitat ha tancat 2019 com el menor en nombre d’incendis dels últims 33 anys, corresponents a la sèrie històrica 1986-2019. Una xifra rècord que, en superfície cremada, baixa de les mil hectàrees i es col·loca com l’any amb millores dades de la dècada.
LES XIFRES / De les 969,38 hectàrees forestals arrasades pel foc en la Comunitat en 2019, més del 86% (841,08 hectàrees) corresponen a l’incendi de Beneixama (Alacant) que s’originà el 15 de juliol.
Per superfície, l’últim any és el quart amb menor terreny cremat de la sèrie 1986-2019, per darrere de les 730,35 hectàrees de 2008, les 765,10 de 1996 i les 898,20 de 1997. Per tipologia, l’avanç de l’estadística relativa a 2019 assenyala que el 34,3% de la superfície va ser de terrenys arborats i el 65,7% restant a terres rases.
El director general de Prevenció d’Incendis, Diego Marín, ha argumentat que en matèria d’incendis l’únic número a celebrar seria que el 100% dels motius es degueren a «causes naturals», és a dir, raigs. En qualsevol cas, és necessari agrair i destacar el treball dut a terme per tots els equips de prevenció, vigilància i protecció.
Les xifres provisionals a tancament d’any suposen una caiguda del 73% respecte a l’exercici anterior i se situen molt lluny de les 138.404,50 hectàrees calcinades en 1994, l’any del tràgic incendi de Millars, que en 2019 va complir 25 anys, o de les 58.994,16 hectàrees del 2012 marcat pel foc en Cortes de Pallars-Dosaigües.
