+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

ESTUDI INTERNACIONAL

Conèixer el cor dels dofins

L’expert de l’Oceanogràfic, Andreas Fahlman, i el veterinari especialista en cardiologia, Stefan Miedler, realitzen a Hawaii una investigació sobre les limitacions fisiològiques dels mamífers marins

 

Experts. 8 Els membres de conservació de l’Oceanogràfic de València tenen cura d’aquests mamífers marins. - FUNDACIÓ OCEANOGRÀFIC

REDACCIÓ
24/01/2018

Estudiar el funcionament del cor en els dofins per a comprendre com estos animals poden aconseguir aconseguir els sorprenents mil metres de profunditat durant el seu busseig, o temps d’immersió de fins a 13 minuts. Eixe és l’objectiu que s’han marcat la Fundació Oceanogràfic i Dolphin Quest a través d’un estudi dut a terme en Hawaii pels doctors Andreas Fahlman i Stefan Miedler.

L’equip encapçalat per l’investigador de l’Oceanogràfic i el veterinari especialista en cardiologia és capaç de veure el cor i prendre mesures semblants a les que s’obtenen en els nostres hospitals, utilitzant una tècnica anomenada ecocardiografia transtoràcica. El cor s’encarrega de bombar la sang i repartir l’oxigen per tot el cos. Aquest oxigen és limitat quan els animals estan bussejant, ja que no poden respirar. Per això, el cor ha de treballar de forma eficient per a distribuir l’oxigen per tot el cos.

Durant el busseig, el ritme cardíac disminuïx, per la qual cosa el cor reduïx el bombament del volum de sang. La sang bombada durant el busseig, s’envia preferentment cap al cor i el cervell, ja que aquests òrgans no poden treballar amb nivells baixos d’oxigen.

Primer estudi

Encara que anteriorment s’havien obtingut dades sobre la freqüència cardíaca en dofins, ningú havia mesurat prèviament el volum de sang que el cor bomba per minut en un dofí, un paràmetre denominat gasto cardíac. L’equip d’investigadors està prenent dades sobre el gasto cardíac mentres els dofins respiren en la superfície i mentres aguanten la seua respiració (apnea), per a estudiar els canvis en el bombament del cor durant el busseig. Estudis com aquests només poden ser realitzats en ambients controlats i gràcies a la participació voluntària d’animals entrenats.

Aquest investigació ajudarà a entendre les limitacions fisiològiques d’estos animals davant dels canvis mediambientals que s’estan produint en l’oceà. Els animals estudiats en Hawaii, així com els estudiats en l’Oceanogràfic, actuaran com a representants de la seua espècie, i tota la informació que obtinguem d’ells serà important per a ajudar els dofins salvatges.