Durant l’any 2018 l’Oceanogràfic de València s’ha consolidat com un lloc privilegiat per a la investigació de la vida marina i el seu entorn. La gran diversitat d’espècies marines que acull permet a l’equip científic de la Fundació investigar en profunditat multitud d’aspectes, i generar així un tipus de coneixement sovint impossible d’obtindre en la naturalesa i, no obstant això, indispensable per a la conservació. Aquest recurs —la facilitat d’accés a espècies esquives— és un element atraient per a la comunitat científica, i de fet gran part de les seues investigacions es fa en col·laboració amb institucions públiques i privades de referència internacional. En aquest sentit, alguns dels estudis realitzats poden ser qualificats de translacionals, ja que han permés aplicar el coneixement adquirit en l’estudi i conservació d’algunes espècies, com els dofins, en el seu medi natural.
TREBALLS / Troballes científics que ajuden a mitigar l’impacte de la pesca sobre les tortugues marines, i a entendre aspectes de la vida animal quasi impossibles d’estudiar en la naturalesa, com el llenguatge de les belugues, són èxits recents que contribuïxen a situar a la Fundació Oceanogràfic, a pesar de la seua joventut, en la primera línia internacional de la investigació en la biodiversitat marina. Fruit del treball investigador dels científics que hi treballen ha sigut la publicació de 14 articles en revistes científiques especialitzades en l’àmbit marí i participació en 52 cursos, congressos, activitats formatives i reunions internacionals. A més, el seu innovador programa de conservació va permetre tornar al mar en 2018 quasi un centenar de tortugues i taurons. Aquestes són només algunes de les nombroses accions dutes a terme a penes dos anys després de la creació d’esta entitat, que pretén promoure l’atenció i la protecció del mig.
La Fundació Oceanogràfic completa les seues actuacions amb una intensa activitat de divulgació, duta a terme tant en el seu entorn més pròxim, amb iniciatives que fomenten el coneixement i la conservació dels ecosistemes costaners mediterranis, com dins del propi Oceanogràfic, la qual cosa —donat el divers de la procedència dels seus visitants— conferix un abast global al missatge conservacionista.
