La pol·linització constitueix un procés fonamental en els ecosistemes terrestres. És vital per a la conservació dels ecosistemes i per a la producció d’aliments. Es calcula que el 87,5% (aproximadament 308.000 espècies) de les plantes silvestres amb flors del món depenen, almenys parcialment, de la pol·linització realitzada per animals.
I per què parlar d’això? Dilluns passat es va celebrar el Dia Mundial de les Abelles i per aquest motiu entitats com ara Ecologistes en Acció adverteixen de la important regressió de les poblacions d’insectes pol·linitzadors. Com afirmen, la pol·linització genera també múltiples beneficis per a les persones, destacant l’obtenció d’aliments. De fet, a Espanya, al voltant del 70% dels cultius per a consum humà depenen dels insectes que desenvolupen la pol·linització. A més ens ofereixen altres productes com mel, cera o medicaments i contribueixen directament a la producció de fibres com el cotó i el lli o materials de construcció com la fusta.
En les latituds temperades, com les que ocupa Espanya, són els insectes que porten a terme la majoria de la pol·linització. El nostre territori és una de les zones amb major diversitat d’aquestes espècies de tot Europa el que ha vingut assegurant l’èxit de la pol·linització fins ara. No obstant això, al llarg de les últimes dècades s’ha comprovat que hi ha una important disminució de les poblacions d’insectes pol·linitzadors. Una recent revisió d’estudis s’estima que en els últims 27 anys les poblacions s’han reduït en un 76%. La meitat estan disminuint ràpidament i almenys un terç es troben en perill d’extinció. Aquesta pèrdua pot portar-nos a una situació amb conseqüències catastròfiques, ja que es posa en joc el bon funcionament dels ecosistemes i la producció dels nostres propis aliments.
Exposició a Castelló
Per conèixer una mica més sobre les abelles, insectes pol·linitzadors per antonomàsia, el Museu de Belles Arts de Castelló acull l’exposició Les abelles més velles d’Europa, un recorregut per l’evolució de l’abella, des que van aparèixer a la Terra i les seues característiques. A través de fòssils i ambres podem identificar les abelles i altres himenòpters que van quedar atrapats i les seues estructures de nidificació.
