Fins al 13 de desembre se celebra a Madrid el 25é Cim del Clima de Nacions Unides. La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha defensat, quant al finançament, que almenys la meitat dels 100.000 milions d’euros anuals dedicats a estratègies d’adaptació al canvi climàtic es destine a les persones i als territoris més vulnerables.
Mollà ha participat en una taula rodona on ha posat l’accent sobre alguns conflictes que plantegen les estratègies europees de lluita contra el canvi climàtic. D’una banda, va qüestionar «certes contradiccions» del comportament de la Unió Europea que d’una banda exigeix uns compromisos als seus estats membres, mentre signa acords comercials amb països que incompleixen els acords internacionals creant una «competència deslleial». Per un altre, va indicar la feblesa en la qual es troba l’Administració autonòmica per a gestionar els fons europeus i va apostar per dur a terme un «gir radical» que comence per enfortir als governs que es troben més prop de la ciutadania «per a poder gestionar i executar aqueixes ajudes dirigides a la transició ecològica».
En aquest sentit, la consellera opta per posar el focus en l’acció col·lectiva: «El corredor mediterrani és capaç de reduir les emissions de manera important. Hem de decidir quines actuacions aconsegueixen un major impacte positiu i dirigir-nos a ells per a aconseguir salts de qualitat», va dir.
La fiscalitat verda és una altra de les «assignatures pendents que l’Estat espanyol ha d’afrontar per a finançar les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic i per a sufragar el necessari canvi de model productiu», va assenyalar Mollà, qui davant la pregunta sobre com repercutirà les taxes verdes sobre la ciutadania, va advocar pels impostos amb caràcter finalista que es dediquen a invertir en mesures de mitigació i adaptació, «un tipus de taxes que ja existeix en el sistema fiscal espanyol, com ocorre amb el cànon de sanejament de la Comunitat Valenciana, de manera que no fa falta inventar res».
En relació amb l’ocupació, la consellera va rebutjar entrar en el debat «parany» que contraposa canvi de model i destrucció de llocs de treball i va afirmar que existeixen nous jaciments d’ocupació adaptats a l’economia verda com, per exemple, la rehabilitació en eficiència energètica dels edificis.
L’ocupació o el consum responsable van ser altres dels temes que es van tractar en la taula de debat, que va comptar també amb representants d’altres governs autonòmics i locals, així com amb la directora general d’Acció Climàtic de la Comissió Europea.
