Carlos M. Gómez, catedràtic de la Universidad de Alcalá, és assessor de la Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea i ha treballat com expert de Nacions Unides en la preparació dels documents marcs de les conferències anuals d’aigua. Ell va ser el convidat d’honor de la Càtedra Facsa-UJI que la setmana passada va lliurar els seus premis anuals.

--En la seua ponència a Castelló va fer especial insistència en la necessitat d’incorporar la seguretat hídrica com un objectiu d’Estat. Quina és la situació actual de l’aigua al nostre país?

-És un tema molt complex. Açò té moltes dimensions i hi ha moltes diferències entre territoris. La situació de Llevant,en concret de les conques mediterrànies, no és comparable a les conques del nord. El que jo vaig voler insistir és en la necessitat de mirar problemes, a llarg termini, als que no se li estan prestant atenció, com l’escassetat d’aigua en el territori, de sequera en el nord on abans no hi havia hagut... Hi ha problemes de sostenibilitat en el desenvolupament agrari, problemes de gestió amb els nous recursos, d’explotació d’aqüífers.

--Què fer respecte d’això? Les administracions tenen la clau?

-Hi ha tants problemes acumulats que no hi ha una solució efectiva. Els plans hidrològics plantejats no han sabut resoldre-les. A més, el canvi climàtic ho complica tot encara més, perquè tot ho planificàvem amb un futur predicible que el canvi climàtic ha canviat.

--A quins problemes fa referència exactament?

-Problemes importants d’abastiment, de garantia de subministrament... Cal tindre en compte que s’ha esgotat el marge de les solucions tradicionals. Estem en un país que ha utilitzat pràcticament la totalitat del seu desenvolupament hidrològic, no hi ha més aigua que embassar, per exemple. Per tant, cal buscar altres opcions, com puga ser el dessalatge, entre moltes altres.

--Creu que la societat està conscienciada verdaderament de la importància de l’aigua?

-Eixe és un dels principals problemes. La societat no percep els riscos, a pesar que els conega. Els moviments socials en favor d’accions efectives sobre el medi ambient tendixen a desenvolupar-se en les zones urbanes, quan les ciutats precisament estan protegides dels riscos de la seguretat hídrica. El consum urbà no és el principal ús de l’aigua. El seu principal ús està en l’agricultura. Amb açò vull dir que és un fenomen fonamentalment rural.

--Quin diria que és el paper de les universitats respecte d’això?

-Les universitats estan per a aportar coneixement i noves alternatives. Juguen un paper molt important perquè eixes alternatives han de vindre de la investigació i no de la consultoria. Una de les coses que podria i que està fent la universitat és donar a l’Administració instruments per a millorar la presa de decisions i així evitar agreujar els problemes col·lectius.

--Què es pot fer per a millorar la situació ara?

-L’aigua és fonamental per a tots els sectors de l’economia. I perquè l’aigua puga servir com un vector de desenvolupament econòmic, eixos sectors han d’estar coordinats tots ells. Tot això necessita plans molts més ambiciosos.