Els cinc oceans de la Terra representen el 70,9 per cent de la superfície terrestre i són la llar de nou de cada deu sers vius del Planeta. A més, concentren una desena de vegades més minerals que els presents en terra ferma, produïxen més de la mitat de l’oxigen que respirem i juguen un paper decisiu en la moderació de l’impacte del clima i els impactes de l’activitat humana sobre este. I a pesar de tot, només es coneix entorn d’un cinc per cent del fons marí.

Fins ara l’exploració dels mars es feia per mitjà de grans barcos que feien un mostreig a l’atzar en una quadrícula imaginària, però ara gràcies a l’oceanògraf Carlos Duarte i el seu equip, han desenrotllat una nova generació de sensors revolucionaris que, acoblats a animals marins, permetran una exploració exhaustiva dels oceans i la salut i moviment dels animals com mai abans s’ha fet: «utilitzant als seus propis habitants com guies perquè ens ajuden a comprendre l’oceà tal com ells ho perceben i utilitzen».

INNOVACIÓ / Estos revolucionaris sensors s’han provat en les instal·lacions de l’Oceanogràfic de València, en el tercer i últim any del projecte. En este sentit, «l’Oceanogràfic pretén anar més enllà de la seua tradicional vocació de generació i difusió del coneixement científic per a consolidar-se com hub per a la posada en marxa d’experiències i metodologies que posteriorment es poden traslladar a aigües obertes», afirma, Francisco Torner, director de Control de Gestió de l’aquari.

Duarte ha comptat amb investigadors que han aprofitat els nous desenrotllaments en nanotecnologia, ciència dels materials i l’internet de les coses, per a crear dispositius pioners allunyats de les aparatoses antenes apegades en les closques de les tortugues i els grans transmissors ancorats a les aletes d’un dofí. «La novetat no sols consistix en el fet que hàgem reduït mil vegades la grandària dels sensors, fins a aconseguir les dimensions de, en alguns casos, el cap d’un agulla de cap; sinó que són wearables i es col·loquen en tot tipus d’animals marins com si foren tiretes», explica.

Estos dispositius són capaços de mesurar gran quantitat de paràmetres ambientals i del portador, com el seu nivell hormonal —que pot ser indicatiu de situacions d’estrés davant de canvis externs o comportaments humans—. Els xicotets sensors a més poden emmagatzemar dades, processar-los i transmetre’ls en temps real a través d’una nova generació d’antenes quasi inapreciables.