De les 89 espècies de cetacis que es coneixen, 25 (el 28 per cent) estan incloses en alguna de les categories de risc de la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN, en les seues sigles en anglés). Per a poder ajudar en la seua conservació i dissenyar campanyes efectives, és necessari conéixer en quin estat de salut es troben. La malaltia respiratòria és un dels seus principals problemes però sovint els seus símptomes no són evidents fins que l’animal està greument afectat.

Ara, investigadors de la Fundació Oceanogràfic, en col·laboració amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) de l’Hospital Clínic de Barcelona i la institució d’investigació internacional Global Diving Research, han desenvolupat una tècnica pionera en dofins que «detecta, determina i quantifica aquest tipus de malalties pulmonars d’una manera més precisa, més ràpida i no invasiva», explica Alicia Borque, del Departament d’Investigació de la Fundació Oceanogràfic.

A més, té l’avantatge afegit que l’aparell de mesura és de fàcil transport i maneig, i requereix d’una manipulació pràcticament mínima de l’animal. Tot això resulta «un avantatge considerable en situacions d’urgència com els avaraments, on cada minut compta i establir in situ un diagnòstic encertat pot ser la clau perquè l’espècimen sobrevisca», assenyala. La tècnica en qüestió és l’espirometria, una eina diagnòstica molt estesa en humans per a mesurar la seua funció pulmonar i que ara, per primera vegada, s’ha utilitzat i demostrat efectiva en mamífers marins per a la identificació de malalties respiratòries. En el pas de persones a cetacis ha sigut decisiu el paper de Felip Burgos, del grup d’investigació de Mecanismes fisiopatològics de les malalties respiratòries, pertanyent al IDIBAPS, expert amb reconeixement mundial en espirometria en humans.