Qui no coneix a l’arbre per antonomàsia de la Serra d’Espadà? La surera és un arbre circumscrit a la conca mediterrània, per la qual cosa països com Itàlia, França, Espanya, Portugal, El Marroc, Algèria i Tunis acaparen la pràctica totalitat de la superfície mundial, de la qual la península ibèrica té el cinquanta per cent.

La Serra d’Espadà és coneguda pels seus frondoses sureres. L’aprofitament de la seua corfa, el «suro», està lligada a esta terra des de fa segles. L’extracció i la transformació del suro, forma part de l’herència cultural dels habitants del Parc ja que en ell es va desenrotllar tota una sèrie d’oficis i activitats entorn de este aprofitament compatible amb la conservació de la surera.

JORNADA D’ESTIU / El Parc Natural de la Serra d’Espadà convida a la ciutadania a participar en una nova jornada dedicada a la surera i al suro el proper 15 de juliol, a partir de les 10.00 hores. La ruta s’iniciarà a l’àrea recreativa de la font de Sant Pere, en Alcudia de Veo, i tindrà una durada d’aproximadament tres hores. Cal destacar que és una activitat gratuïta apta per a tota la familia i que consta d’un un senzill passeig per senda fins al lloc de la treta. Això sí, les places són limitades, per la qual cosa és necessària la inscripció prèvia trucant al telèfon 964 62 91 12, o bé enviant un correu electrònic a la següent adreça: parque_espadan@gva.es.

Remarcar que esta activitat és ja tot un clàssic del Parc Natural de la Serra d’Espadà, ja que tots els anys organitza una ruta per gaudir d’este patrimoni natural.

UN POC D’HISTÒRIA / El suro s’utilitza des de l’antiguitat per les seues valuoses qualitats de flotabilitat en les arts de pesca o en la confecció mil·lenària dels ruscos, aprofitant per a això les formes tubulars de la corfa. Però és a partir del segle XVIII quan les suredes s’exploten metòdicament per a la fabricació de taps, activitat de creixent rendibilitat fins fa unes dècades. La utilització de recipients de vidre, reemplaçant el tancament tradicional amb draps, espart i lacre per taps de suro, va disparar la demanda d’este producte, auge a què se suma la comercialització dels caves després del seu descobriment a França pel benedictí Dom Pérignon.