Obrir l’aixeta per a obtindre aigua amb la qual llavar-se les mans i eliminar així el coronavirus figura entre els gestos més repetits en l’actual crisi sanitària que, davant la desescalada, afronta nous desafiaments, com l’increment d’abocaments químics i tovalloletes o el malbaratament de recursos.

Encara que la qualitat del líquid element que discorre per les canonades urbanes a Espanya és, en general, bastant bona, durant la reclusió forçada dels darrers mesos, i també amb les successives fases de desescalada, està lluitant amb nous reptes com l’increment d’abocaments «procedents d’una àmplia gamma de productes de consum quotidians», tal i com explica la portaveu del Col·legi Professional d’ Ambientòlegs de la Comunitat de Madrid, Cristina Heras.

IMPACTE AMBIENTAL // El problema de l’aigua «és que es tracta d’un bé natural, però no se sol percebre com a tal» ja que «no existeix consciència de l’esforç i impacte que implica obrir l’aixeta i tindre aigua segura» que a més és «de bona qualitat, s’obté en el moment i manca de límit de quantitat», a excepció de situacions com les restriccions que es donen a les èpoques extremes de sequera.

A més dels abocaments químics, les tovalloletes suposen una amenaça creixent ja que produeixen embossos que «han augmentat al confinament» i que formen «conjunts de fins dues tones de pes», amb conseqüències negatives a «la contaminació dels rius i a les xarxes de sanejament i depuració», manifesta el portaveu d’Ecologistes en Acció, Santiago Martín. Per a Martín, «part de culpa és de les empreses, en qualificar com a biodegradable un material que tarda fins a sis mesos a dissoldre’s», concreta, però no eximeix de responsabilitat a la societat per «tirar les tovalloletes al vàter» en lloc de depositar aquests residus en el lloc adequat. Un altre risc és el de «la vulnerabilitat d’alguns col·lectius que podrien arribar a perdre l’accés a l’aigua», d’acord amb l’advertiment del gerent de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics de Proveïment i Sanejament, Luis Sabino, quie recorda que «l’aigua és vida en aquest moment més que mai». «Si ens priven d’ella, no podem fer front a aquesta pandèmia, perquè cal llavar-se les mans o utilitzar-la amb lleixiu per a desinfectar el sòl regularment», explica. Així, el seu paper des del punt de vista higiènic «comença des que entres a casa i durant el temps de reclusió imposat per l’estat d’alarma no ha faltat, perquè el proveïment s’ha mantingut sense grans problemes» en aquests dos mesos i mig.