Castelló celebra el 86 aniversari de les Normes

«Las elecciones se ganan en las urnas, no en los tribunales. Quien quiera ganar las elecciones en los tribunales, ni cree en el sistema ni tiene nada que aportar a los ciudadanos».Aquestes paraules, les pronunciava l’any 2014 l’actual líder del Partit Popular valencià, Isabel Bonig, quan encara les urnes no els havien apartat del govern valencià.«La justicia no está para hacer política», afegia. Sembla que aquelles idees ja no són vàlides, si hem de fer cas de l’estratègia judicialitzadora que el seu partit porta a terme, en molts casos acompanyat per col·lectius adscrits a l’extrema dreta, contra iniciatives legislatives de l’actual govern.Una diferència notable entre aquella època i l’actual es troba en el fet que l’acció judicial d’aleshores es dirigia a investigar i condemnar els casos de corrupció i enriquiment il·lícit de persones dels governs del Partit Popular, mentre que l’actual ofensiva conjunta entre oposició i ramificacions conservadores del sistema judicial apunten, de manera especial, les lleis destinades a protegir i promoure el valencià i la igualtat de drets lingüístics de la ciutadania.Els casos Bárcenas, Gürtel, Brugal, Nóos, Fabra i el Naranjax, Emarsa, Ràdio Televisió Valenciana, Blasco i els fons per a Cooperació Internacional, Bankia, la CAM, el Banc de València, los cuatro trajes de Camps, Calatrava, les escoles en barracons... no han estat denunciats i investigats per raons polítiques, sinó per corrupción.El Decret de Plurilingüisme en el Sistema Educatiu o el Decret d’Usos Lingüístics en l’Administració Valenciana han patit persecució judicial, induïda pels sectors més dretans de la societat valenciana, només per una raó: pretendre afavorir les condicions d’ús del valencià per aproximar-lo a les facilitats de què gaudeix el castellà.No és el mateix. No pot ser el mateix.Des de Castelló per la Llengua afirmem açò, i expressem ben fort el nostre rebuig per aquesta estratègia afavorida per la complicitat de certes instàncies judicials. Les poquíssimes iniciatives legislatives que s’han produït els últims vint-i-tres anys per protegir la nostra llengua són dinamitades per principi per part d’aquelles i aquells que ens voldrien muts. Però no estem mudes. Fa set anys que Castelló per la Llengua impulsa la celebració de l’aniversari de les Normes de 1932 com a símbol de la unitat de la llengua, com a símbol de pervivència i esperança, i com a símbol del desig d’una bona part de la societat castellonenca i valenciana de viure en valencià. També en valencià.Hem celebrat. Hem reclamat. Hem argumentat. I hem aconseguit fites importants com que la Carta Lingüística que vam proposar als partits polítics l’any 2015 siga el full de ruta cap a la normalització lingüística de l’actual govern de la ciutat.«Per una escola valenciana, pública i de qualitat»«Que no et retallen la llengua. Pels drets socials i lingüístics»«Per un país de totes i tots: escola valenciana, pública i de qualitat»«Volem viure en valencià!»«Trau la llengua! El valencià, cosa de totes i tots»«Castelló batega en valencià. 5 anys d’estima, passió i moviment»«Sense senyal, no sense veu: Volem ja À Punt i TV3»Aquestes han estat les reivindicacions centrals de Castelló per la Llengua des de 2011.Tenim un tros de camí fet, i un bon tros, ben bo, que encara ens queda per recorrer.«Decidim valencià», diem enguany.Decidim valencià cada dia. Decidim valencià amb els nostres vots. Decidim valencià amb orgull i alegria. Decidim valencià amb respecte, tolerància i hospitalitat. Decidim valencià perquè som valencià i som castellà i som romanés i som àrab i som anglés i som el món.I si algú ens vol dir que no podem decidir o que no tenim dret al valencià afirmem:PODEM I VOLEMI DECIDIM VALENCIÀ!