Esta setmana es compleixen 12 anys del devastador incendi que va arrasar 7400 hectàrees en l’Alcalatén, afectant a més de 3.100 persones. De totes elles només 47 famílies, agrupades en l’Associació de Damnificats per l’Incendi de l’Alcalatén (ADIA), han continuat lluitant perquè es faça justícia.

Al llarg de tot este temps hem perdut molt: companys i companyes que ens han deixat per sempre, vells i bells paisatges que mai tornarem a veure igual, il·lusions col·lectives, confiança en les nostres institucions, esperança en el futur i un llarg etcètera. Dotze anys són molts. Cada moment que passa sense rebre cap tipus d’indemnització augmenta en nosaltres el sofriment i la sensació de ser castigades per reclamar justícia. Però també hem guanyat coses. Gràcies a ADIA, en l’any 2015 es va emetre la primera sentència europea que reconeix el dany mediambiental, el valora i l’indemnitza de forma individualitzada. El procés judicial va portar a Iberdrola davant d’un tribunal, on finalment l’empresa energètica va ser declarada culpable. Cal remarcar que cap institució pública es va personar en la causa judicial, totes van acceptar el seu silenci a cop de talonari.

Quatre anys després del judici, les 47 famílies que no vam claudicar, encara estem pendents de l’execució de la sentència que establirà la valoració final dels danys. I què hem après en este temps? Que la justícia no és justa, que les institucions no donen exemple, i que les grans empreses sempre guanyen. Més enllà de constatar estes dissorts, des d’ADIA volem aprofitar l’aniversari de l’incendi per fer una crida contra l’oblit. La lluita contra els incendis mai s’acaba i, si torna a passar, ens mantindrem dempeus, determinades, apagant focs, reparant, repoblant i denunciant les conductes irresponsables. Un incendi t’arrabassa el paisatge, però la vida continua sota les cendres.

Segons Ecologistes en Acció els incendis forestals s’han convertit en un dels problemes ambientals més importants d’Espanya. És per això que cal que la societat condemne «les conductes negligents i doloses que donen lloc als incendis». Quan es dóna un gran incendi forestal el focus mediàtic sempre es situa sobre les tasques d’extinció. Recordem els darrers incendis de Gran Canàries, Tarragona, Portugal, Grècia i Califòrnia. Però, què sabem de les circumstàncies posteriors? Res.

Per tal d’evitar l’abandonament de la terra cal reclamar polítiques eficients de gestió forestal, exigir que es posen en marxa els plans locals de prevenció com obliga la llei, adoptar les mesures necessàries per lluitar contra les principals causes dels incendis i, per últim però no menys important, destinar recursos a una educació dirigida al conjunt de la societat. Amb tot això no es podran aturar els incendis però sí reduir-los considerablement, minimitzant danys ambientals i socials.

*Presidenta d’ADIA