El valencià no és propietat de ningú. És patrimoni de tothom. Per això no té cap partit que se’l puga apropiar. Fa dies vaig sentir el regidor Adrián Casabó fer servir la paraula «enguany», preciosa forma que segons Coromines ve del llatí in hoc anno.
El senyor Obiol enriqueix sovint les seues intervencions amb frases fetes entre les quals em va cridar l’atenció «no és moment de traços grossos», expressant així que calia ser resolutiu. Fins i tot vaig gaudir fa setmanes escoltant a Irene Herrero un valencià amb una perfecta fonètica on no faltaven les vocals obertes col·locades perfectament. Al regidor Xalmeta li he sentit expressions com «fer de boqueta», que significa «fer alguna cosa sense convenciment real».
Domingo Vicent sovint fa servir precioses expressions d’arrel bíblica com «multiplicar els pans i els peixos» o com diem a Vila-real «estirar més el braç que la màniga», que vol dir «fer despeses superiors a les que et permet la teua situació econòmica». No seria elegant insistir massa en com procurem tindre cura els regidors de Compromís, però els assegure que per descomptat ens esforcem.
El pròxim abril la Regidoria de Normalització de Vila-real farà 25 anys. Ha estat i és tot un referent i model en el seu àmbit, i estic segur que amb magnífiques tècniques com Carme, Mònica i Elena ho seguirà sent per molt de temps. A Vila-real hem aconseguit grans acords unànims per la nostra cultura popular i el nostre valencià. Tant de bo ens seguim mantenint units i orgullosos defensant allò que no és de ningú, perquè és de tots: el nostre valencià. Sé que oblide esmentar a molts. A tothom gràcies per mantindre viu el nostre patrimoni.
*Regidor i coportaveu de Compromís per Vila-real
