Cada 6 de desembre commemorem el dia en el qual el poble espanyol va votar per majoria abrumant «sí» a la pregunta «Aprova el projecte de Constitució?».

Enguany l’homenatge adopta un caràcter especial, ja que celebrem el 40 aniversari de la nostra Carta Magna.

Què té la Constitució de 1978 que no van tenir les que la van precedir? Hi ha una paraula que resumeix i respon molt bé aquesta pregunta, i és: consens. La Constitució de 1978 és la primera que no va imposar una part del país a l’altra part. En totes les anteriors, els que s’alçaven amb el poder imposaven les seues regles de joc, els seus valors i els seus principis.

Més enllà de les normes, en ella van quedar plasmats principis i valors indiscutibles i irrenunciables, que són la seua ànima: la llibertat, la igualtat, la justícia, la seguretat, el respecte als drets humans, el pluralisme polític i la tolerància... en definitiva, els valors sobre els quals es fonamenta la democràcia.

En la Constitució és important el que s’expressa, però també, tot allò que no es diu explícitament. I és que la Constitució de 1978 és, en definitiva, el fruit de la Transició política espanyola, que ens va conduir de la dictadura a una democràcia parlamentària. Que ens va portar d’un règim obscur, de repressió, sense llibertats...a un règim democràtic on «la sobirania nacional resideix en el poble espanyol».

Està clar que la societat ha canviat, però, sense perjudici de la conveniència de la seua revisió i actualització, de la necessitat d’ajustar-la als temps, d’implementar mesures que permeten la millor vigilància, compliment i desenvolupament dels articles en la pràctica… sense perdre de vista tot açò, el que és innegable és que estem davant la Norma més important que fins avui hem pogut utilitzar com a eina clau per a contribuir a la llibertat, la igualtat i la justícia. Valors irrenunciables.

No vaig viure eixa època, però sóc conscient del molt que es va lluitar i del molt que es va aconseguir.

Per açò… sí, hem d’avançar, millorar i donar molts passos més cap endavant. Però retrocedir, mai. Ni un pas enrere.

*Alcalde de l’Alcora