La violència masclista s’ha cobrat la vida de 13 dones en només dos mesos. L’escletxa salarial encara se situa en el 15%, segons Eurostat. La discriminació contra les dones en tots els àmbits de la vida segueix molt present en forma de sostre de vidre que els tapona l’accés a espais de poder per qüestions de conciliació i de masclisme implícit. Malgrat això, i tot i ser conscients que el moviment feminista ha fet avançar en els últims anys les institucions per assolir noves conquestes en polítiques d’igualtat, estos últims anys també ha avançat un patriarcat polític que s’oposa a eixos avanços.

A l’Ajuntament de Castelló per primera volta en molts anys no s’ha pogut consensuar una Declaració Institucional pel 8 de març a causa de la presència de Vox, que ha trencat el consens necessari per a la seua aprovació al demanar el retrocés de violència masclista i de gènere per violència intrafamiliar, una posició que el Partit Popular (com a únic partit conservador amb representació fins fa poc) va superar fa una dècada. Un consens trencat per l’activació d’un vot del ressentiment. La ressentiment d’una masculinitat arcaica que es sent desprotegida i inferior davant els avanços feministes i tracta de reafirmar la seua potència baix el mantell del patriarcat, sense entendre que és eixe mateix ordre patriarcal el que ens fa sentir indefensos.

L’activista feminista argentina, Rita Segato, vinculava estos dies l’augment d’este neomasclisme amb la precarització de la vida en termes morals, intel·lectuals i econòmics, i amb la necessitat dels homes de restaurar la seua posició masculina. Este 8 de març també pot servir perquè treballem tots els homes dins dels nostres espais masculinitzats per explicar la potencialitat de les polítiques d’igualtat per a, a canvi de renunciar a una part dels nostres privilegis de gènere, guanyar també nosaltres en llibertats i drets que ens fagen la vida més fàcil. Des d’un paper secundari, respectant el protagonisme de les dones en el moviment feminista i assumint totes les tasques de cures per un dia, entendre que, a més de la necessitat d’augmentar les polítiques de prevenció i combat de les violències masclistes, les millores en polítiques de conciliació, de diversitats sexuals i d’igualtat salarial ens fan avançar cap a una societat on serem més lliures.

*Portaveu de Podem-EUPV a l’Ajuntament de Castelló