El passat 8 de març, milions de dones van prendre els carrers per a deixar clar que sense elles el món s’atura i que estan disposades a parar-ho quan calga fins a aconseguir el que per dret els hi pertany. Però aquest 8 de març, a més de constatar que la revolució serà feminista o no serà, van quedar clares moltes altres coses. Es va constatar, per exemple, que Ciudadanos és un partit sense escrúpols. Si en un primer moment els de Rivera van negar la vaga dimonitzant-la amb tot tipus de disbarats, després de veure l’èxit de la convocatòria es van llançar com a possessos a apuntar-se el triomf en una actitud tan ridícula com a vergonyosa. A Castelló, el grup municipal de Cs va passejar la seua desvergonya per la concentració feminista de la Pl. Mª Agustina, on va aparèixer exercint d’escuder de Toni Cantó després d’haver votat en contra d’una iniciativa feminista de Castelló en Moviment perquè el portaveu de Cs, Vicente Vidal, considerava la vaga cosa de comunistes.

El 8 de març, en plena Magdalena, també va quedar clar que el món de la festa viu d’esquena al món real. Durant el congrés magdalener deixaren clar que no n’hi ha intenció d’adequar les festes al segle XXI revisant, per exemple, el paper de la dona en la festa o la relació que s’ha de mantenir amb l’Església. L’Església seguirà tenint un paper dominant en unes festes que són fundacionals i el govern municipal ho ha acceptat sotmetent el seu compromís de laïcisme a la voluntat del clergat. Una vegada més, el púlpit ha vençut a les urnes. Però és que a més, el 8 de març era una ocasió excel·lent per a marcar un punt d’inflexió en el paper de la dona en la festa. La reina i les dames podien haver fet vaga sumant-se a la concentració solidaritzant-se amb si mateixes com a dones i amb els milions de dones que mai podran ser reines simplement per ser pobres. Però no, el món de la festa va preferir ignorar el que és evident per a seguir aïllat en el seu capoll de seda sense tenir en compte que el que s’estava vivint a Castelló i en tot l’estat era un dia històric per a tothom. Al cap i a la fi, a qui li importa que la pobresa impedisca a una dona ser reina de les festes?

*Regidor de CSenMoviment